Crisi del model financer-immobiliari. Efectes sobre els municipis.

“El 30% de los Ayuntamientos irán este año a la quiebra”. Amb aquest titular obría noticia el periòdic digital eleconomista.es el passat mes de juliol. Al text, el periodic es feia ressò de la información difosa per la Federació de Municipis i Provincies, segons la qual 400 municipis a l’estat ja fa temps que han deixat de pagar les seues propies despeses (aigua, llum, telèfon, etc.). El següent pas serà vore com molts municipis poden vore’s fer fallida i haver de suspendre pagaments de nòmines i prèstecs bancàris. Segons diverses fonts, 1 de cada 3 municipis a l’estat pot estar en esta situació els pròxims messos.

La crisi del model financer-inmobiliari, que generaba la major part dels ingresos financers dels municipis, és la responsable de la fallida dels Ajuntaments. En 2007, els impostos municipals sobre Bens Inmobles (IBI) i els imposts sobre construccions, instal.lacions i obres suposaven al voltant del 50% dels ingresos dels municipis. Aquests impostos, junt als que graven les plusvalúes generades per compra-venda de terrenys i altres com l’IAE (impost sobre activitats econòmiques) i fins i tot el de vehicles a motor (Impost de circulació), eren alimentats sobremanera per les dinàmiques especulatives i desarrollistes del sector inmobiliari-financer.

En 2008, l’Ajuntament de Castelló va anunciar un Plà d’Estabilitat per salvar la situación financera del consistori. Ja durant l’any 2005, els ingressos corrents de l’Ajuntament no arribaven a cobrir les despeses, amb el que ens trobaven amb situación d’endeutament. I això enmig del boom econòmic!.

El passat mes de maig, l’alcalde Alberto Fabra anunciava que solamente hi havia 15.000 euros com a recurs ordinari per a les Inversions d’aquest any, amb el que anunciava: “no vamos a poder poner ni una farola”. La resta d’inversió s’hauruia de fer amb prèstec bancari (20% del total) o mitjançant la venda d’uns terrenys públics (60% ). (El País 26/05/2010).

Front a la davallada d’ingresos municipals derivats de la construcción d’inmobles i la falta de crédit bancari, donat el gran endeutament existent, els Ajuntaments han optat, entre altres coses, per pujar els impostos municipals al conjunt de la ciutadania, especialmente l’IBI que tributa qualsevol ciutadà/na propietaria d'un immoble al municipi.

Castelló és, junt a Pamplona i Palma de Mallorca, de les tres ciutats on l’IBI pujarà més aquest any al voltant d’un 6%. A banda de la pujada d’aquest any, cal tenir en compte que en 2007 es va revisar el valor catastral dels inmobles, que va suposar una pujada global d’un 23% en la recaudació municipal per aquest concepte.

La política fiscal de l’Ajuntamnent està carregant el pes de la crisi econòmica sobre el conjunt de la ciutadanía, amb el que els problemas s’agreugen per a les famílies amb menys recursos, persones afectatdes per l’atur, pensionistes, etc. Des de 2008, any en que esclata la bombolla especulativa, l’Ajuntament ha anat pujant els impostos sempre per damunt de l’augment dels preus (IPC), amb l'afegit de l'impacte sobre la renda de qui menys té.

Reflexions sobre la participació política i social.

És habitual que es parle i reflexione sobre la participació o implicació de les persones en assumptes públics a partir d'allò que fem (més que d'allò que pensem o diem). Així, es parla de participació electoral, d'abstenció, o d'afiliació sindical i política. Al mateix temps, també es tenen en compte opinions o valoracions, però referides a aquestes pròpies accions. Els sondeigs d'opinió, les tertúlies mediàtiques, els articles periodístics, els discursos de partit, etc... dediquen ingents esforços a analitzar l'orientació del vot, les notes que els ciutadans atorguen als representant polítics, els problemes socials, o la valoració de la situació econòmica (tan d'actualitat els darrers dies).

En definitiva, les reflexions i anàlisi sobre l'opinió pública es solen basar en allò que fa/pensa (o no fa/no pensa) la societat, a partir d'una pre-condició d'allò que es correcte (o normatiu) fer en societat. D'ahí els baròmetres, els pulsòmetres, etc... que valoren com s'adequa la població (o la majoria d'aquesta) a diferents aspectes de la realitat social, d'acord amb la ideologia del manteniment de l'ordre i la normalitat social.

En aquesta reflexió proposem una anàlisi, basada també en dades de sondeig d'opinió o estadístiques, que dona una imatge més amplia, i menys oficial, de la participació social i política de la població. Son dades representatives de l'estat espanyol, però poden servir per reflexionar des de casa nostra.

En concret, anem a analitzar un capítol del llibre "Barometro social de España. Análisis del periodo1994-2004" elaborat pel col.lectiu madrileny IOÉ, i publicat per Traficantes de sueños.

La cultura del "cinisme polític":

En primer lloc, el concepte de cinisme polític és un terme que s'ha aplicat per definir la cultura política dominant a l'estat espanyol. Es pot resumir en la valoració positiva que es fa dels principis democràtics, mentre s'adopta una actitud passiva i d'escassa intervenció social per part de la majoria de la societat. Per altra banda, es legitima amb el vot la representació política, mediada per partits polítics i sindicats, mentre es desconfia i critica l'actitud dels representants.

Així, a nivell de carrer, l'estat espanyol és el país de la UE on menys es parla d'assumptes polítics amb els amics i amigues o familiars. Segons l'Eurobaròmetre de 1999, solament un 7% de la població ho feia a sovint, mentre un 49% mai parlava de política amb els amics, amigues o familiars. Mentre la mitjana europea es trobava en el 12 i el 30% respectivament. L'any 2004, un 63'2% de la població espanyola es declarava poc o gens interessada en la política.

No obstant, si ens quedem ací, com es sol fer, tenim un panorama desolador des de la perspectiva de la participació i intervenció social. Però, com defensen els autors del llibre que ens ocupa, hi han altres dades, molts vegades desapercebudes. Si bé una gran proporció de la població declara no estar interessats en la política, no sabem els motius. Així, també crida l'atenció que un 68'4% de la població afirma que és necessari introduir mecanismes per a fomentar la participació dels ciutadans en les decisions polítiques, mentre solament un 17% considera que les decisions polítiques son assumpte exclusiu dels polítics professionals.

Formes de participació social.

En un altre estudi, de l'any 2005, es pregunta la població sobre diverses formes de participació social. Al voltant d'un 60% de la població declara que està disposada a exercir el seu dret a participar directament en assumptes públics. No obstant, solament ho fa de forma efectiva menys d'un 20% de la població.

Vegem les proporcions de població que havia participat en alguna de les modalitats:

- Firmar una petició o protesta: La més exercida aquell any, un 22% de persones ho havia fet. Un 80% estarien disposats a fer-ho.
- Acudir a una manifestació: un 29% havia participat en alguna manifestació. Un 75% estaven disposats a fer-ho.
- Boicotejar o consumir productes per raons polítiques, ètiques o mediambientals: Un 14% ho havien fet, i un 65% es declaraven disposats a fer-ho.
- Col.laborar amb veïns del barrio o població per resoldre problemes locals: Un 11% ho havien fet el darrer any.
- Assistir a un míting polític:En 2004 un 12% ho havien fet.
- Participar en una vaga: Fins un 30% de la població ho havien fet els darrers anys (un 5% en 2006). Si tenim en compte la proporció sobre la població treballadora, serien 51% els darrers anys i 8% en 2006.
- Ocupar edificis o fàbriques: Un 2'7% de la població tenia aquesta experiencia. Un 18% ho faria per motius de protesta.


Sobre la democràcia i les seves institucions.

Mentre, com hem vist, la població espanyola sol defensar la democràcia com a forma de govern, un 50% pensa que són necessaris alguns canvis. Tanmateix, un 24% de la població pensa que el sistema necessita molts canvis, i un 11% que necessita un canvi total. Solament un 8% pensa que la democracia funciona bé, i no necessita cap canvi.

- Valoració de la democràcia: 13% de la població pensa que el sistema afavoreix uns més que altres, 11% que les lleis no estan ben fetes o no es compleixen, 10% que no funcionen els principis democràtics,....

Respecte els partits polítics, la crítica social cap a ells sol ser constant a l'estat espanyol. Els partits són la institució social menys valorada, i la més corrupta. Un 56'7% de la població pensava en 1997 que els diputats es presentaven a les eleccions "pel poder i la influencia que atorga el càrrec". L'any 2005, un 28% de la població afirmava que en les decisions dels diputats influïen les cúpules del seu partit, i un 11% afirmava que eren els mitjans de comunicació. Mentre solament un 4% pensaven que les decisions dels diputats estaven determinades per l'opinió pública o pels seus votants.

A pesar d'açò, en un altra enquesta de 2005, un 73% de la població pensava que sense partits polítics no hi ha democràcia. No obstant, un 85% defensaven nous mecanismes per a la participació directa en assumptes polítics. Els partits polítics eren considerats coma poc participatius pel 66% de la població.

El poder real i la participació.


Finalment, veiem la resposta a un baròmetre sobre "qui mana realment a Espanya?" de l'any 2005. En primer lloc trobem el govern, seguit molt de prop per les grans empreses i la Banca. Entre un 40% i un 48% de la població atribueix el poder a aquestes institucions. Les institucions amb menys poder real són el Parlament (10%) i els sindicats (5%).
Evidentment, una majoria social es conscient que els interessos econòmics particulars s'imposen als interessos d'una majoria social de forma evident, amb la connivència del govern.

Pel que fa a formes alternatives de participació més directes: Un 43% pensava que millorarien la recollida d'opinions de la comunitat, un 36% que seria millor per controlar els assumptes públics, i un 28% que generarien major consens en les decisions polítiques.

Algunes conclusions:

De la informació presentada, podem extreure unes tendències socials relativament oposades a la ideologia de la delegació en especialistes i representants polítics:

1) Es defensen els principis sobre els que es sustenta el sistema democràtic. No obstant, s'és molt crític pel que fa als interessos ocults dels representats polítics i les institucions de representació.
2) Una ampla majoria social defensa noves formules més participatives d'intervenció social. Al mateix temps que es mostren disposats a posar en pràctica diferents modes d'intervenció política no representativa. I que es reivindica l'impacte positiu que aquestes formes de participació aportarien a la resolució de conflictes, presa de decisions i al consens social.
3) No obstant, tot i la declaració d'intencions majoritaria, no és la majoria de la població la que efectivament participa en aquestes formes alternatives de fer política. Hauríem de ocupar-nos dels motius.
4) Per altra banda, la legitimitat del sistema democràtic de representació és manté més gracies als mitjans de comunicació de masses i a la tasca de les institucions, que a la consciencia i compromís de la societat. Hem vist com l'opinió majoritària és que les decisions col.lectives es sustenten més sobre interessos particulars de la classe política, les cúpules dels partits, les grans empreses i la Banca, que sobre els interessos comuns.
5) Una ampla majoria social és partidària d'aprofundir en la democràcia, i una de cada tres persones pensa que necessita un canvi substancial.
5) Podem parlar doncs, de que existeix cert consens social al voltant de la falta de democràcia real i la necessitat de noves formes de participació, que superen els interessos particulars de la representació política i mediàtica.

Trobar eixes formes de participació social en la decisió i gestió dels assumptes públics és el repte ara mateix. Sabem que una majoria social es favorable a aquestes transformacions. Caldrà vore sobre quines bases es desenvolupa i en quins mecanismes es recolza.

L'esquerra sociològica a les nostres comarques (II).

A partir de l'anterior entrada, amb el mateix títol, anem a contrastar algunes de les afirmacions amb les dades dels resultats electorals de 2008.

Al citat article, fèiem menció a les dades electorals relatives a algunes poblacions de les nostres comarques, considerades com a una mena de "cinturó roig" particular (seguim matitzant el concepte). Defensàvem la presencia d'una majoria social d'esquerres (expresada a les urnes) a aquestes poblacions durant bona part del període que va del 1996 a 2004.

Vegem les dades actualitzades de 2008 (per als tres partits més votats):

- Castelló de la Plana: Abstenció 23'8%. PP= 47'9%, PSOE= 44'5%, EU= 2'1%.

- Vila-real: Abstenció 23'4%. PP= 48%, PSOE= 44%, EU= 2%.

- Onda: Abstenció 21%. PP= 50'2%, PSOE= 42'7%, EU= 1'5%.

- La Vall d'Uixó: Abstenció 19'6%. PP= 49%, PSOE= 44%, EU= 3'9%.

- L'Alcora: Abstenció 24'1%. PP= 46'4%, PSOE= 46'2%, EU= 2'6%.


Fent la comparació dels resultats, amb la sèrie històrica presentada abans, podem extreure les següents conclusions:

-En primer lloc veiem com, a pesar dels bons resultats electorals del PP al País Valencià (treu el 51'7% de vots, un 8'7% més que PSOE i EU junts), als municipis consultats la diferència amb la suma dels vots de PSOE i EU és molt baixa. És a Onda on el PP treu major diferència (+ 6%), mentre a la resta oscil.la entre 1 i 2% a favor del PP. Solament a l'Alcora es manté una diferència positiva per a l'esquerra parlamentaria (+2'6%).

- Els nivells d'abstenció són variats, però en general augmenta lleugerament respecte de 2004. A Castelló, Onda i La Vall es manté en els mateixos valors, mentre a l'Alcora augmenta un 2%.

- Les xifres de vots a Castelló: en 2008 el Pp treu 42.500 vots, guanyant 2.500 vots respecte 2004. El PSOE i EU treuen 41.200, perdent uns 1.300 vots. L'abstenció es manté en 23'8%.

- Les xifres a Onda (on PP treu majoria absoluta): en 2008 el PP= 6.700 vots, guanyant 1.000 vots. El PSOE-EU= 5.900, perdent 500 vots. L'abstenció es manté en 21%.

- L'Alcora: en 2008 PP= 2.870, guanyant 350 vots, PSOE-EU= 3.000 vots, perdent 300 vots. (abstenció puja 2%).

-Alguna hipotesis: En primer lloc, cal considerar que a nivell estatal l'abstenció ha tingut major presencia als feus tradicionals del PSOE (Catalunya, Andalusia, Euskadi...), mentre ha augmentat la participació als feus populars (La Rioja, País Valencià, Murcia..). Per tant, podem parlar d'un efecte mobilitzador de l'electorat de dretes, que no obstant, ha aportant uns 300.000 vots a tot l'estat per al PP. Es podrien explicar els resultats electorals als nostres municipis per una mobilització constant del vot dretà (gracies a l'oposició ferotge del PP), però també a una desmobilització sensible del vot d'esquerres. Sense deixar de banda la desfeta del vot a EU, després de la maniobra de Iniciativa.

- Tenint en compte que a nivell provincial el PP treu 49% (quasi 13.000 vots més), front un 46% del PSOE-EU (perdent 4.500 vots). Veiem que els resultats a aquests municipis per al PP no és òptim (alguns valors per baix del 49%), mentre que per al PSOE-EU són més dolents que al 2004 (alguns valors per baix de 46%).

- Caldria vore fins a quin punt es confirma la hipòtesi d'una mobilització d'electorat de dretes i una desmobilització sensible de les esquerres. També pot existir certa dretització del discurs polític d'una part de l'electorat. Els vots que guanya el Pp són quasi sempre més que els que perd el PSOE, per tant, el transvassament de vots no sembla tan evident.

L'esquerra sociològica a les nostres comarques.

(Article publicat a laplana.indymedia.org el 2 de març de 2008.)
La informació analitzada en aquest article, les tendències polítiques defensades, s'haurà de complementar amb l'anàlisi dels últims resultats electorals.

En aquest article, es tracta de posar en evidència el fet de la possibilitat d'una esquerra social majoritària a les nostres comarques, si més no, localitzada als principals municipis. A continuacó, facilitem una análisi de la informació relativa als resultats electorals de les últimes 3 convocatories al congrés dels diputats espanyol, basant-n
En concret, ens referim a les viles d'Alcora, Castelló, Onda, La Vall d'Uixó i Vila-real, pel fet que son les més poblades i les que conten amb major proporció de població treballadora, especialment de tipus industrial. Podem parlar d'una mena de "cinturó roig" castellonenc (amb diverses particularitats).
Per facilitar i esquematitzar la informació, ens basem en l'evolució del vot de les tres principals forces polítiques per nombre de vots (PSOE, PP i EU) durant les eleccions generals de 1996, 2000 i 2004.
En termes generals, el resultat d'aquesta anàlisi es similar pel que fa a la resta de l'estat espanyol, amb algunes particularitats pròpies d'aquestes comarques, pel que les conclusions a les que es puguen arribar, seran similars (en termes generals) a la resta del País Valencià i de l'estat espanyol.
Vegem en primer lloc els resultats de les eleccions als diferents municipis:

Castelló: Any 1996 = PP 48'4%, Psoe 37%, EUPV 9% (Abstenció 21'6%), Any 2000= PP 55'8%, PSOE 32'6%, EUPV 4% (abstenció 30%). Any 2004 = PP 44'6%, PSOE 44'6% (30 vots de diferencia a favor del PSOE), EUPV 3'4%.

ONDA: 1996 = PSOE 47'1%, PP 40'7%, EUPV 7% (abs.17'6%), 2000 = PP 49'5%, PSOE 41%, EUPV 2'7% (abs.25%). 2004 = PSOE 47'2%, PP 44'2%, ENTESA 2'5% (abs.21%).

Vall d'Uixó: 1996 = PP 43'4%, PSOE 37%, EUPV 14% (abs. 17%). 2000 = PP 51'7%, PSOE 34'1%, EUPV 8'4% (abs.25'7%). 2004 = PP 44'2%, PSOE 43'7%, ENTESA 7'4% (abs.20'2%).

Vila-real: 1996 = PP 42'4%, PSOE 42'3%, EUPV 8% (abs.17'7%). 2000 = PP 51'4%, PSOE 35%, EUPV 4% (abs.28'5%). 2004 = PSOE 45'3%, PP 43%, ENTESA 3'5% (abs.22'5%).

L'Alcora: 1996 = PSOE 43%, PP 40'4%, EUPV 11'4% (abs.19'7%). 2000 = PP 51'8%, PSOE 36'5%, EUPV 5'8% (abs.27'7%). 2004 = PSOE 50'2%, PP 41'2%, ENTESA 3'7%. (abs.22%).

1) Hi ha una majoria social d'esquerres als diferents municipis consultats, a pesar del seu comportament electoral (participació o abstenció). En qualsevol cas, la suma dels dos grups més grans d'esquerres parlamentaries (PSOE i EUPV/ENTESA), sol superar els vots obtinguts per la dreta, llevat de Castelló de la Plana en 1996 i les eleccions de 2000 on es dispara l'abstenció en general. Podem vore com la tendència a la majoria de vots d'esquerra es recupera a tots els municipis a les eleccions de 2004. Resultats exclusivament atribuibles a l'augment de la participació, i no al trasvassament de vots des del PP. A nivell estatal, l'abstenció es redueix en 2004 en uns 2 milions de persones, que es reparteixen entre PSOE i IU, mentre que el Pp perd uns 600.000 vots a tot l'estat.

2) Per tant, els vots al PP son bastant constants durant les diferents eleccions (és coneguda la disciplina dels seus electors...). El que oscila prou més és el percentatge de vots obtinguts sobre el total de vots emesos. És per això que qui perd vots, depenent de l'abstenció, és l'esquerra.

3)A banda, en aquest anàlisi no hem contemplat els grups d'esquerres mes minoritaris i els nacionalistes valencians, amb uns percentatges que oscilen entre el 3 i 4% a Castelló ciutat. I que acaben de perfilar aqueixa majoria d'esquerres/progresista.

4) Vegem els resultats electorals per a la ciutat de Castelló en números absoluts. A les eleccions de 1996, el PP obtingué uns 41.900 vots, mentre el PSOE + EU obtingueren 37.900. L'any 2000, el PP fou votat per 44.100 persones, mentre 28.900 persones votaren per PSOE o IU (perdent 9.000 vots que es fan majoritàriament abstencionistes). Finalment, el 2004, el PP obtingué 39.900 vots front 42.000 per a PSOE i ENTESA. Cal tenir en compte que les eleccions de 1996 i 2000 son guanyades pel PP a nivell estatal. Així, si tenim en compte les xifres d'abstenció, veiem com a major participació, millors resultats per a partits d'esquerra parlamentaria.

Es prou conegut que l'abstenció es majoritariament d'esquerres, i que quan la participació augmenta, augmenta el vot a opcions parlamentaries d'esquerres, i es sol mantenir al de dretes. Amb açò, no es defensa la necesitat de practicar un possible vot útil o resignat per frenar a la dreta. Simplement es pretèn posar en evidència que la composició social a les nostres comarques, a pesar de que la dreta està molt present a les institucions i als poders mediàtics i econòmics, és principalment d'esquerres, probablement prou més "radicals" que les postures de l'esquerra oficial.

Resultats electorals a la Provincia de Castelló.

A continuació, una breu ressenya dels resultats electorals de les eleccions de març passat.

PROVINCIA DE CASTELLÓ.

El partit més votat a nivell provincial ha sigut el PP, amb 155.225 vots (49%). En segon lloc, el PSPV amb 139.395 (44%). Els segueixen, de lluny, EUPV-IR amb 6.600 vots, i Bloc-Iniciativa-Verds, amb 3.214 vots. En quart lloc, el recentment creat Union Progreso y Democracia amb 1.789 vots, i en cinqué Esquerra Republicana amb 1.077. Finalment, en sisé lloc, està España 2000, amb 1.053.
L'abstenció ha sigut del 21'7%, amb 88.500 persones que no han acudit a votar. Han hagut 3.400 vots en blanc (seria la quarta opció més votada, per davant de Bloc-Iniciativa-Verds...).
Cal destacar que, respecte de les anteriors eleccions, el PP ha mobilitzat alguns votants més (incrementant un 5% el percentatge de vot), mentre que el PSPV ha quedat pràcticament igual, d'igual forma que les altres forces d'esquerres i valencianistes. En conjunt, les formacions d'esquerra han perdut uns centenars de vots.

PAÍS VALENCIÀ.

A nivell de país Valencià, el PP consolida la seva majoria (convertint-la en absoluta), amb 1.400.000 vots (51%), seguint-la el PSPV amb 1.114.000 (41%). EUPV ha tret 74.000 vots (2'7%), i Bloc-Iniciativa-Verds vora 30.000 (1%).Union Progreso y Democracia treu quasi 20.000 vots. L'abstenció arreu del País ha sigut de 702.000 persones (20'3%).