En definitiva, les reflexions i anàlisi sobre l'opinió pública es solen basar en allò que fa/pensa (o no fa/no pensa) la societat, a partir d'una pre-condició d'allò que es correcte (o normatiu) fer en societat. D'ahí els baròmetres, els pulsòmetres, etc... que valoren com s'adequa la població (o la majoria d'aquesta) a diferents aspectes de la realitat social, d'acord amb la ideologia del manteniment de l'ordre i la normalitat social.
En aquesta reflexió proposem una anàlisi, basada també en dades de sondeig d'opinió o estadístiques, que dona una imatge més amplia, i menys oficial, de la participació social i política de la població. Son dades representatives de l'estat espanyol, però poden servir per reflexionar des de casa nostra.
En concret, anem a analitzar un capítol del llibre "Barometro social de España. Análisis del periodo1994-2004" elaborat pel col.lectiu madrileny IOÉ, i publicat per Traficantes de sueños.
La cultura del "cinisme polític":
En primer lloc, el concepte de cinisme polític és un terme que s'ha aplicat per definir la cultura política dominant a l'estat espanyol. Es pot resumir en la valoració positiva que es fa dels principis democràtics, mentre s'adopta una actitud passiva i d'escassa intervenció social per part de la majoria de la societat. Per altra banda, es legitima amb el vot la representació política, mediada per partits polítics i sindicats, mentre es desconfia i critica l'actitud dels representants.
Així, a nivell de carrer, l'estat espanyol és el país de
No obstant, si ens quedem ací, com es sol fer, tenim un panorama desolador des de la perspectiva de la participació i intervenció social. Però, com defensen els autors del llibre que ens ocupa, hi han altres dades, molts vegades desapercebudes. Si bé una gran proporció de la població declara no estar interessats en la política, no sabem els motius. Així, també crida l'atenció que un 68'4% de la població afirma que és necessari introduir mecanismes per a fomentar la participació dels ciutadans en les decisions polítiques, mentre solament un 17% considera que les decisions polítiques son assumpte exclusiu dels polítics professionals.
Formes de participació social.
En un altre estudi, de l'any 2005, es pregunta la població sobre diverses formes de participació social. Al voltant d'un 60% de la població declara que està disposada a exercir el seu dret a participar directament en assumptes públics. No obstant, solament ho fa de forma efectiva menys d'un 20% de la població.
Vegem les proporcions de població que havia participat en alguna de les modalitats:
- Firmar una petició o protesta: La més exercida aquell any, un 22% de persones ho havia fet. Un 80% estarien disposats a fer-ho.
- Acudir a una manifestació: un 29% havia participat en alguna manifestació. Un 75% estaven disposats a fer-ho.
- Boicotejar o consumir productes per raons polítiques, ètiques o mediambientals: Un 14% ho havien fet, i un 65% es declaraven disposats a fer-ho.
- Col.laborar amb veïns del barrio o població per resoldre problemes locals: Un 11% ho havien fet el darrer any.
- Assistir a un míting polític:En 2004 un 12% ho havien fet.
- Participar en una vaga: Fins un 30% de la població ho havien fet els darrers anys (un 5% en 2006). Si tenim en compte la proporció sobre la població treballadora, serien 51% els darrers anys i 8% en 2006.
- Ocupar edificis o fàbriques: Un 2'7% de la població tenia aquesta experiencia. Un 18% ho faria per motius de protesta.
Sobre la democràcia i les seves institucions.
Mentre, com hem vist, la població espanyola sol defensar la democràcia com a forma de govern, un 50% pensa que són necessaris alguns canvis. Tanmateix, un 24% de la població pensa que el sistema necessita molts canvis, i un 11% que necessita un canvi total. Solament un 8% pensa que la democracia funciona bé, i no necessita cap canvi.
- Valoració de la democràcia: 13% de la població pensa que el sistema afavoreix uns més que altres, 11% que les lleis no estan ben fetes o no es compleixen, 10% que no funcionen els principis democràtics,....
Respecte els partits polítics, la crítica social cap a ells sol ser constant a l'estat espanyol. Els partits són la institució social menys valorada, i la més corrupta. Un 56'7% de la població pensava en 1997 que els diputats es presentaven a les eleccions "pel poder i la influencia que atorga el càrrec". L'any 2005, un 28% de la població afirmava que en les decisions dels diputats influïen les cúpules del seu partit, i un 11% afirmava que eren els mitjans de comunicació. Mentre solament un 4% pensaven que les decisions dels diputats estaven determinades per l'opinió pública o pels seus votants.
A pesar d'açò, en un altra enquesta de 2005, un 73% de la població pensava que sense partits polítics no hi ha democràcia. No obstant, un 85% defensaven nous mecanismes per a la participació directa en assumptes polítics. Els partits polítics eren considerats coma poc participatius pel 66% de la població.
El poder real i la participació.
Finalment, veiem la resposta a un baròmetre sobre "qui mana realment a Espanya?" de l'any 2005. En primer lloc trobem el govern, seguit molt de prop per les grans empreses i
Evidentment, una majoria social es conscient que els interessos econòmics particulars s'imposen als interessos d'una majoria social de forma evident, amb la connivència del govern.
Pel que fa a formes alternatives de participació més directes: Un 43% pensava que millorarien la recollida d'opinions de la comunitat, un 36% que seria millor per controlar els assumptes públics, i un 28% que generarien major consens en les decisions polítiques.
Algunes conclusions:
De la informació presentada, podem extreure unes tendències socials relativament oposades a la ideologia de la delegació en especialistes i representants polítics:
1) Es defensen els principis sobre els que es sustenta el sistema democràtic. No obstant, s'és molt crític pel que fa als interessos ocults dels representats polítics i les institucions de representació.
2) Una ampla majoria social defensa noves formules més participatives d'intervenció social. Al mateix temps que es mostren disposats a posar en pràctica diferents modes d'intervenció política no representativa. I que es reivindica l'impacte positiu que aquestes formes de participació aportarien a la resolució de conflictes, presa de decisions i al consens social.
3) No obstant, tot i la declaració d'intencions majoritaria, no és la majoria de la població la que efectivament participa en aquestes formes alternatives de fer política. Hauríem de ocupar-nos dels motius.
4) Per altra banda, la legitimitat del sistema democràtic de representació és manté més gracies als mitjans de comunicació de masses i a la tasca de les institucions, que a la consciencia i compromís de la societat. Hem vist com l'opinió majoritària és que les decisions col.lectives es sustenten més sobre interessos particulars de la classe política, les cúpules dels partits, les grans empreses i la Banca, que sobre els interessos comuns.
5) Una ampla majoria social és partidària d'aprofundir en la democràcia, i una de cada tres persones pensa que necessita un canvi substancial.
5) Podem parlar doncs, de que existeix cert consens social al voltant de la falta de democràcia real i la necessitat de noves formes de participació, que superen els interessos particulars de la representació política i mediàtica.
Trobar eixes formes de participació social en la decisió i gestió dels assumptes públics és el repte ara mateix. Sabem que una majoria social es favorable a aquestes transformacions. Caldrà vore sobre quines bases es desenvolupa i en quins mecanismes es recolza.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada