El Parc Ribalta en perill.

Avui, 25 de juny de 2008, s'inaugura el primer tram de l'autobús guiat de Castelló. El traçat té previst travessar
l'historic Parc, i partir-lo en dos. Durant els darrers messos, alguns col.lectius ciutadans, ecologistes, individualitats y partits polítics s'han manifestat en contra d'aquesta agressió a aquest històric espai.

Presentem el maniest de la plataforma SOS Ribalta. Podeu consultar la web a la direcció: http://www.salvemelribalta.net/.

Manifest de la Plataforma SOS Ribalta

1.- El Parc Ribalta, és un element simbòlic i emblemàtic del teixit urbà des de la seua creació a la segona meitat del segle XIX. El seu disseny urbanístic, herència d’un concepte romàntic de jardí, la vàlua de les espècies arbòries, algunes ja centenàries, la riquesa de les plantes arbustives i la heterogeneïtat de les ornamentals, conjuntament amb les construccions d’època, l’estany, les escultures i l’obelisc, el fan un conjunt harmònic, valuós i singular dins del panorama Valencià i Espanyol.

2.- El Parc i el seu entorn: la Plaça de la Independència i la de Tetuà, està declarat Conjunt Històric-Artístic per Real Decret 1766/1.981 de 19 de Juny, a instàncies de la Real Acadèmia de Belles Arts de San Fernando. Declarat també Bé d’Interès Cultural per l’article 60.1 de la Llei 16/1985 de la Generalitat Valenciana. Aquestes proteccions li garanteixen que qualsevol modificació o intervenció en ell, només podrà realitzar-se si comporta una millora en la seua conservació.

3.- El traçat que la Conselleria de Infrastructures te dissenyat per al TVRcas per a travessar la Ciutat de Oest a Est, talla transversalment al Parc, separant-lo en dues parts. Aquest tall no es esporàdic, ja que la freqüència està prevista cada dos minuts i mig, ni es d’execució que reste dissimulada, pel tipus de paviment hidràulic, pels tractaments del subsòl i les voreres, que ens indiquen una actuació dura que contrasta amb l’actual sorra natural premsada.

4.- La construcció de dos vials per a autobusos pel centre del Parc Ribalta amb la partició corresponent, trenca la unitat de l’espai públic, amb conseqüències evidents de magnitud de l’espai, seguretat per a les persones i contaminació, i en cap moment pot interpretar-se com una millora en la conservació del Parc .L’interès públic que implica un nou medi de transport, no implica la necessitat de que el traçat passe pel mig del Parc de Ribalta, existint alternatives raonables i properes de cost similar.

5.- El Ribalta devem conservar-lo i mimar-lo, és un patrimoni de tots, que devem “posar-ho en valor” mitjançant intervencions respectuoses amb la seua autenticitat. Solament amb estos plantejaments podrem entendre’l, re-descobrir les sensacions, fruir-lo e estimar-lo. L’’àmbit del passeig central és el “saló social de la ciutat” i nexe d’unió, que porvoca la confluència de les alineacions de les tres zones en la glorieta de la Farola, com vèrtex central de la unitat cinètica de l’entorn.

6.- Com dipositaris que som d’este Patrimoni de la Ciutat de Castelló, que ha arribat fins els nostres dies en el seu estat original, ens trobem en el compromís ineludible de transmetre’l a las noves generacions, com el que és, un PARC.

7.- Ni el Parc de Ribalta, ni la ubicació i disseny de la Farola, són moneda de canvi pel traçat del Autobús Guiat. Les dues calçades no deuen passar pel mig del Parc. Estem a favor d’incrementar la mobilitat, però sense sacrificar un parc centenari i tallar-lo en dos. Volem un Parc de Ribalta digne en el seu manteniment i que mantinga la unitat i dimensions, per al futur de Castelló.

Plataforma SOS Ribalta
sosribalta@gmail.es

Reflexions sobre la participació política i social.

És habitual que es parle i reflexione sobre la participació o implicació de les persones en assumptes públics a partir d'allò que fem (més que d'allò que pensem o diem). Així, es parla de participació electoral, d'abstenció, o d'afiliació sindical i política. Al mateix temps, també es tenen en compte opinions o valoracions, però referides a aquestes pròpies accions. Els sondeigs d'opinió, les tertúlies mediàtiques, els articles periodístics, els discursos de partit, etc... dediquen ingents esforços a analitzar l'orientació del vot, les notes que els ciutadans atorguen als representant polítics, els problemes socials, o la valoració de la situació econòmica (tan d'actualitat els darrers dies).

En definitiva, les reflexions i anàlisi sobre l'opinió pública es solen basar en allò que fa/pensa (o no fa/no pensa) la societat, a partir d'una pre-condició d'allò que es correcte (o normatiu) fer en societat. D'ahí els baròmetres, els pulsòmetres, etc... que valoren com s'adequa la població (o la majoria d'aquesta) a diferents aspectes de la realitat social, d'acord amb la ideologia del manteniment de l'ordre i la normalitat social.

En aquesta reflexió proposem una anàlisi, basada també en dades de sondeig d'opinió o estadístiques, que dona una imatge més amplia, i menys oficial, de la participació social i política de la població. Son dades representatives de l'estat espanyol, però poden servir per reflexionar des de casa nostra.

En concret, anem a analitzar un capítol del llibre "Barometro social de España. Análisis del periodo1994-2004" elaborat pel col.lectiu madrileny IOÉ, i publicat per Traficantes de sueños.

La cultura del "cinisme polític":

En primer lloc, el concepte de cinisme polític és un terme que s'ha aplicat per definir la cultura política dominant a l'estat espanyol. Es pot resumir en la valoració positiva que es fa dels principis democràtics, mentre s'adopta una actitud passiva i d'escassa intervenció social per part de la majoria de la societat. Per altra banda, es legitima amb el vot la representació política, mediada per partits polítics i sindicats, mentre es desconfia i critica l'actitud dels representants.

Així, a nivell de carrer, l'estat espanyol és el país de la UE on menys es parla d'assumptes polítics amb els amics i amigues o familiars. Segons l'Eurobaròmetre de 1999, solament un 7% de la població ho feia a sovint, mentre un 49% mai parlava de política amb els amics, amigues o familiars. Mentre la mitjana europea es trobava en el 12 i el 30% respectivament. L'any 2004, un 63'2% de la població espanyola es declarava poc o gens interessada en la política.

No obstant, si ens quedem ací, com es sol fer, tenim un panorama desolador des de la perspectiva de la participació i intervenció social. Però, com defensen els autors del llibre que ens ocupa, hi han altres dades, molts vegades desapercebudes. Si bé una gran proporció de la població declara no estar interessats en la política, no sabem els motius. Així, també crida l'atenció que un 68'4% de la població afirma que és necessari introduir mecanismes per a fomentar la participació dels ciutadans en les decisions polítiques, mentre solament un 17% considera que les decisions polítiques son assumpte exclusiu dels polítics professionals.

Formes de participació social.

En un altre estudi, de l'any 2005, es pregunta la població sobre diverses formes de participació social. Al voltant d'un 60% de la població declara que està disposada a exercir el seu dret a participar directament en assumptes públics. No obstant, solament ho fa de forma efectiva menys d'un 20% de la població.

Vegem les proporcions de població que havia participat en alguna de les modalitats:

- Firmar una petició o protesta: La més exercida aquell any, un 22% de persones ho havia fet. Un 80% estarien disposats a fer-ho.
- Acudir a una manifestació: un 29% havia participat en alguna manifestació. Un 75% estaven disposats a fer-ho.
- Boicotejar o consumir productes per raons polítiques, ètiques o mediambientals: Un 14% ho havien fet, i un 65% es declaraven disposats a fer-ho.
- Col.laborar amb veïns del barrio o població per resoldre problemes locals: Un 11% ho havien fet el darrer any.
- Assistir a un míting polític:En 2004 un 12% ho havien fet.
- Participar en una vaga: Fins un 30% de la població ho havien fet els darrers anys (un 5% en 2006). Si tenim en compte la proporció sobre la població treballadora, serien 51% els darrers anys i 8% en 2006.
- Ocupar edificis o fàbriques: Un 2'7% de la població tenia aquesta experiencia. Un 18% ho faria per motius de protesta.


Sobre la democràcia i les seves institucions.

Mentre, com hem vist, la població espanyola sol defensar la democràcia com a forma de govern, un 50% pensa que són necessaris alguns canvis. Tanmateix, un 24% de la població pensa que el sistema necessita molts canvis, i un 11% que necessita un canvi total. Solament un 8% pensa que la democracia funciona bé, i no necessita cap canvi.

- Valoració de la democràcia: 13% de la població pensa que el sistema afavoreix uns més que altres, 11% que les lleis no estan ben fetes o no es compleixen, 10% que no funcionen els principis democràtics,....

Respecte els partits polítics, la crítica social cap a ells sol ser constant a l'estat espanyol. Els partits són la institució social menys valorada, i la més corrupta. Un 56'7% de la població pensava en 1997 que els diputats es presentaven a les eleccions "pel poder i la influencia que atorga el càrrec". L'any 2005, un 28% de la població afirmava que en les decisions dels diputats influïen les cúpules del seu partit, i un 11% afirmava que eren els mitjans de comunicació. Mentre solament un 4% pensaven que les decisions dels diputats estaven determinades per l'opinió pública o pels seus votants.

A pesar d'açò, en un altra enquesta de 2005, un 73% de la població pensava que sense partits polítics no hi ha democràcia. No obstant, un 85% defensaven nous mecanismes per a la participació directa en assumptes polítics. Els partits polítics eren considerats coma poc participatius pel 66% de la població.

El poder real i la participació.


Finalment, veiem la resposta a un baròmetre sobre "qui mana realment a Espanya?" de l'any 2005. En primer lloc trobem el govern, seguit molt de prop per les grans empreses i la Banca. Entre un 40% i un 48% de la població atribueix el poder a aquestes institucions. Les institucions amb menys poder real són el Parlament (10%) i els sindicats (5%).
Evidentment, una majoria social es conscient que els interessos econòmics particulars s'imposen als interessos d'una majoria social de forma evident, amb la connivència del govern.

Pel que fa a formes alternatives de participació més directes: Un 43% pensava que millorarien la recollida d'opinions de la comunitat, un 36% que seria millor per controlar els assumptes públics, i un 28% que generarien major consens en les decisions polítiques.

Algunes conclusions:

De la informació presentada, podem extreure unes tendències socials relativament oposades a la ideologia de la delegació en especialistes i representants polítics:

1) Es defensen els principis sobre els que es sustenta el sistema democràtic. No obstant, s'és molt crític pel que fa als interessos ocults dels representats polítics i les institucions de representació.
2) Una ampla majoria social defensa noves formules més participatives d'intervenció social. Al mateix temps que es mostren disposats a posar en pràctica diferents modes d'intervenció política no representativa. I que es reivindica l'impacte positiu que aquestes formes de participació aportarien a la resolució de conflictes, presa de decisions i al consens social.
3) No obstant, tot i la declaració d'intencions majoritaria, no és la majoria de la població la que efectivament participa en aquestes formes alternatives de fer política. Hauríem de ocupar-nos dels motius.
4) Per altra banda, la legitimitat del sistema democràtic de representació és manté més gracies als mitjans de comunicació de masses i a la tasca de les institucions, que a la consciencia i compromís de la societat. Hem vist com l'opinió majoritària és que les decisions col.lectives es sustenten més sobre interessos particulars de la classe política, les cúpules dels partits, les grans empreses i la Banca, que sobre els interessos comuns.
5) Una ampla majoria social és partidària d'aprofundir en la democràcia, i una de cada tres persones pensa que necessita un canvi substancial.
5) Podem parlar doncs, de que existeix cert consens social al voltant de la falta de democràcia real i la necessitat de noves formes de participació, que superen els interessos particulars de la representació política i mediàtica.

Trobar eixes formes de participació social en la decisió i gestió dels assumptes públics és el repte ara mateix. Sabem que una majoria social es favorable a aquestes transformacions. Caldrà vore sobre quines bases es desenvolupa i en quins mecanismes es recolza.

La gran mentida de les estacions de medició.

(comunicat de la Plataforma No a la Contaminació).

Publicat l'11 de Juny de 2008 a laplana.indymedia.org.

La gran mentira de las calibraciones de las estaciones de control de calidad del aire en Castellón.

Los datos recogidos en la estación de calidad del aire de la UJI en l´Alcora son mucho más altos que los registrados por la estación de la Conselleria en la misma ubicación durante los años 2006 y 2007.

Como sucedió en el año 2006, un análisis comparativo de los datos recogidos por el departamento de Química Inorgánica de la UJI y los obtenidos por la conselleria de Medi Ambient en l´Alcora durante el 2007 demuestran la falta de objetividad en la calibración de las maquinas automáticas de la Conselleria y la necesidad de una nueva calibración que se adecue
a la información recogida por las maquinas homologadas para ello, como lo son las que utilizan lo técnicos del dep. de Química de la UJI.

Si analizamos la información obtenida podemos comprobar que los datos de la UJI son un 40% mas elevados que los ofrecidos por la maquina automática calibradas a la baja en el 2006 por la conselleria y prácticamente iguales a los obtenidos si no se aplicara el factor de 0,706 de reducción aplicado para esta maquina y que la Conselleria justifica por las mediciones de tan solo 35 días que el CSIC realizo en el año 2006, en cambio las realizadas por la UJI suman un total de 234 días medidos, por lo que su fiabilidad esta mucho mas contrastada.

El resultado es muy significativo: mientras para la Conselleria no existe superación del límite anual de 40 microgramos establecido por la Ley, con los datos de la UJI se superan ampliamente, lo que obligaría a paralizar cualquier ampliación o nueva instalación de empresas contaminantes mientras dure esta situación.

También, las 35 superaciones del límite diario que aparecen en los datos de la Conselleria y que simplemente igualarían el limite legal, se convierten en 77 según los datos de la UJI y en 120 si extrapolamos los datos al total de los días del año, casi un 300% mas del limite legal. Algo realmente escandaloso, y que se equipara a los resultados obtenidos por la estación de Almassora2 para el mismo año.

Otra acción de la Conselleria que aclara esta cuestión es la segunda calibración, por razones no suficientemente justificadas, (creemos que es precisamente su comparecencia ante el parlamento
europeo para defenderse de la denuncia que presentamos ante ese organismo) de la estación de Almassora2, que devolvió a la maquina automática prácticamente su valor inicial, gracias a esa nueva calibración, pero que durante años, con la anterior calibración, ofreció unos datos oficiales muy por debajo de los reales, lo que colaboró en la aprobación de las ampliaciones del Serrallo, ya que esta maquina automática de medición de calidad del aire, junto con la de Alcora, Benicassim y Burriana son las referencias de los efectos que la contaminación del Serrallo produce en sus alrededores.

Son precisamente estas maquinas las que sufrieron una reducción de sus valores en factores que conseguían reducir los datos de contaminación de partículas PM10 por debajo de los limites legales mientras se elaboraban los Estudios de Impacto Ambiental y se aprobaban las autorizaciones ministeriales y autonómicas para permitir el crecimiento de la industria petroquímica y de otras como las cementeras, biodiesel, ahora de fertilizantes, y otras que llegaran si no se tienen en cuenta los datos reales de inmision para limitar industrias en zonas que, cumpliendo todos los tramites legales, en cuanto a medidas correctoras a aplicar, superan los limites de partículas PM10.

Este análisis comparativo reafirma la denuncia de la Plataforma realizada en el 2005 ante la Comisión de Peticiones del Parlamento Europeo sobre la falta de objetividad que las calibraciones
realizadas en la provincia de Castellón a las maquinas de medición de calidad del aire en lo que respecta al PM10, principal contaminante que supera ampliamente los limites legales establecidos, pero no solo donde las maquinas se han recalibrado o se mide de manera paralela con la UJI, como es el caso de l´Alcora.

Si analizamos los datos de las otras estaciones “calibradas” a la baja como las de Benicassim con un factor de corrección de 0,565, y Borriana con un factor de 0,579, y aplicamos las correcciones que la estación de la UJI sugiere, es decir devolver al valor Beta registrado por la maquina su valor real, nos da que en la de Borriana se superaría también los limites legales de PM10 en valores muy similares y por lo tanto deberían revisarse las Autorizaciones Ambientales Integradas en las empresas contaminantes emisoras de este tipo de partículas PM10, sobre
todo los atomizadores, en la industria cerámica y el conjunto de la industria petroquímica del Serrallo.

Ni que decir que esto supondría revisar las licencias de actividad que se han concedido a las empresas que se están ubicando en la Dársena Sur y las que se pretenden instalar en Parc Castelló, logísticas de gráneles que como sabemos son grandes emisoras de partículas.

Toda esta información será remitida tanto al Ministerio de Medio Ambiente estatal como a la Comisión de Peticiones y a la Comisión de Medio Ambiente del Parlamento Europeo.

Con estas acciones queremos combatir la presión que los grupos empresariales realizan sobre los representantes políticos y las instituciones científicas, tanto en el Parlamento Europeo como en el
del Estado Español, ni que decir con los diputados de la Comunidad Valenciana, o los gobiernos provinciales y locales de Castellón y Almassora, donde parece que se confunden los intereses de unos y otros, dejando a un lado la necesidad de reconocer un problema que afecta a la
salud de la población que representan y que tienen la obligación de proteger.

También los técnicos y científicos se ven presionados por estos grupos económicos para que, con la amenaza de retirar la financiación a sus proyectos de investigación, estos técnicos y científicos cedan ante sus presiones e incluso lleguen a eliminar datos e información de los estudios e informes contraria a los intereses de aquellos grandes grupos económicos.

Si bien el movimiento ciudadano en el Grau consiguió la instalación de una estación móvil de calidad del aire en el colegio de la Marina, los datos resultantes de las mediciones efectuadas no se han hecho públicos. Nos tememos que la intención es la misma que la que ha movido a calibrar las estaciones automáticas a la baja: conseguir que las ampliaciones y nuevas instalaciones de empresas contaminantes vayan adelante a pesar del riesgo que supone para la salud y la seguridad de la población.

Para ello solo necesitan tiempo y hechos consumados.

Y lo están consiguiendo, gracias a la connivencia de muchos políticos, técnicos y científicos, que han abandonado el camino de la ética profesional, abducidos por el miedo, por un lado y sus ambiciones personales, por otro……

L'ATENCIÓ A DONES VÍCTIMES DE VIOLÈNCIA EN CASTELLÓ, ESTÀ EN PERILL

Publicat el 31 de maig de 2008, a la web http://laplana.indymedia.org/.

Autoria: Xarxa Feminista de La Plana.

El canvi de denominació del “Centre d’Atenció Integral a Dones Maltractades”, que passa a ser “Centre d’Atenció Integral per a Dones en situació de Risc Social”, suposarà una desviació de partides pressupostàries.

No es destinaran recursos específics, és a dir: menys dotació pressupostària, menys places, pitjor atenció.

La violència de gènere, i més concretament la violència exercida contra les dones, és un problema actual en la nostra societat, amb greus conseqüències sobre la salut i un profund impacte sobre la qualitat de vida de les dones. Representa un atemptat contra el dret a la vida, la seguretat, la llibertat, la dignitat i la integritat física i psíquica de les dones, i està reconeguda com un problema de salut pública per l’Organització Mundial de la Salut des de 1996.

La violència contra les dones és la manifestació més dramàtica de les desigualtats existents entre hòmens i dones. La visibilització d’aquesta violència ha estat un primer pas, gràcies a l’acció de diversos moviments de dones, associacions, col·lectius feministes, mitjans de comunicació (encara que predomina el tractament sensacionalista del problema), i finalment les accions dels governs estatal i autonòmics.

En aquest sentit destaquem les concentacions convocades a la Plaça de La Pau de Castelló per Dones de Negre, el darrer dimecres de cada mes en protesta contra la violència masclista.

La Xarxa Feminista de La Plana, que integra diversos col·lectius feministes de Castelló, vol fer pública la seua preocupació pel canvi de denominació del “Centre d’Atenció Integral a Dones Maltractades” recentment publicat en el DOGV, que ha passat a denominar-se “Centre d’Atenció Integral per a Dones en situació de Risc Social”.

Des de l’any 2006 Castelló disposava del “Centre d'Atenció Integral a Dones Víctimes de Violència de Génere” amb 35 places, de les quals només 18 han estat ocupades, la meitat per dones i la meitat per menors.

Amb la reestructuració de les conselleries duta a terme pel govern valencià el juliol de 2007, les competències en matèria de prevenció de violència de génere han passat de la Conselleria de Benestar Social a la Conselleria de Justícia i Administracions Públiques. Tanmateix, el Centre de Castelló continuarà sent gestionat per Benestar Social. Si en matèria de serveis socials, la Conselleria de Benestar Social no s'ha preocupat de dotar de mitjans i recursos els diferents centres, desconfiem que ho faça ara en encarregar-se de la gestió del centre en qüestió.

El Centre tenia un finançament d'un 85% amb càrrec al fons previst en l'article 19 i disposició adicional tercera de la “Ley Orgánica 1/2004, de Medidas de Protección Integral contra la
Violencia de Género”, per a “coadyuvar a la puesta en funcionamiento de los servicios necesarios para asegurar el derecho a la asistencia social integral”.

Les partides assignades al centre foren de 2.449.471 €per als anys 2005/06.

El ”Observatorio Estatal de la Violencia contra las Mujeres”, fa constar al balanç dels anys 2006 i 2007, que la País Valencià disposa de la Casa d'Acollida de Castelló i Centre d'Emergències.

Però el passat mes de Març de 2008 ha eixit a concurs, i així apareix publicat al DOGV, la contractació per a la gestió d'aquest Centre, que anul·la l'anterior concurs de l'any 2007 amb una dotació de 3.756.042€ , i que canvia el nom del Centre per “Centro de Atención Integral a Mujeres en situación de Riesgo social”. A més el pressupost assignat ha sofert una disminució important, ja que passa a ser de 3.046.507€ per a l’any 2008 (709.535 € menys).

El canvi de denominació no és casual, sinò intencionat, i tindra conseqüències nefastes per a l’atenció de dones víctimes de violència de gènere, ja que les poques places i dotació per a l'atenció d’aquestes dones hauran de ser compartides amb altres col·lectius “d'exclusió social”.

Denunciem la nul·la sensibilitat del govern valencià per a l’adequat tractament de les dones víctimes de violència de génere que necessiten un tracte i atenció diferenciat que recomana no compartir dependències amb altres col·lectius “de risc social” , tal i com recomanen organismes oficials, incloent-hi l’OMS (Organització Mundial de la Salut).

Considerem una important regressió aquesta “estratègia”, amb un alt risc de minves de serveis i atenció, ja que el col·lectiu de dones violentades té necessitat de recursos específics i urgents i avui en dia encara està desproveït d’una protecció efectiva. El fet de destinar el centre a l’atenció de dones en situació de risc social amb problemàtiques molt variades, repercutirà negativament en l’atenció a les dones, amb diferents problemes i necessitats.

Considerem que el govern valencià no destina ni mitjans ni recursos suficients per a la prevenció i atenció de la violència de gènere i els pocs existents es redueixen, seguint un criteri allunyat de la realitat social.

Denunciem que, si el Centre ha estat finançat en un 85% amb càrrec al fons previst en la Ley Orgánica 1/2004, el govern valencià ha fet un ús indegut d'aquest fons, ja que els destina a altres finalitats no previstes en la llei.

Des de la Xarxa Feminista de la Plana (integrada per nombroses dones, hòmens i col·lectius socials de la nostra comarca) i la Plataforma Feminista del País Valencià ( integrada per 34
associacions, col·lectius, sindicats i diferents entitats) s’han iniciat diverses accions com ara: reunions amb les Conselleries adients, presentació de recurs a la Síndica de Greuges i
divulgació pública de la informació rebuda amb la finalitat d’evitar repercusions futures que aquest canvi de denominació puguera tindre sobre el centre d’atenció específica per les dones
maltractades.

Per fer palès el nostre malestar davant aquesta situació, el passat 26 de març, la Xarxa Feminista de la Plana va mantindre una reunió amb el Director Territorial de Benestar Social, En Vicente Tejedo, on se’ns va garantir de paraula (que no per escrit), que el canvi de denominació sols responia a qüestions purament administratives, d’intervenció i de competències pressupostàries i que per tant el Centre continuaria amb el 100% de les places
en exclusivitat pel col·lectiu amb major risc social, el de les dones maltractades. Tot i això no ens va poder concretar com es portarà a terme aquesta garantia d’ exclusivitat.

Des de la Xarxa Feminista de la Plana demanem un compromís ferm per part de l’Administració. Pensem que aquesta parcel·lació entre Conselleries posa en perill un recurs absolutament necessari i que tant ha costat de generar, prioritzant les competències institucionals i la rendibilitat política sobre la vida de moltes dones.

Xarxa Feminista de La
Plana

Noticies de la crisi....

A pesar de la fallida de la vaga del taulell, estan en marxa a les nostres comarques les vagues dels pescadors i els transportistes. Certa psicosi s'apodera d'uns quants ciutadans, que buiden estants de supermercats i gasolineres.

- A última hora de la setmana passada, els sindicats majoritaris tiren arrere la vaga convocada per a aquest dilluns dia 9. Es firma un pre-acord molt lluny del que es reclamava, i del que seria desitjable per als treballadors del sector. Una vegada més, justament quan el context de crisi economica aconsella l'organització i la defensa dels drets laborals, quan diversos sectors, començant pels transports, estan anant a la vaga i plantejant les reivindicacions, els sindicats pactistes deixen els obrers en mans de patrons sense escrupols.

A mode de resum, s'acaba imposant el conveni a quatre anys, amb una pujada de salari de l'IPC real + 0'5% (amb clausula de revisió), pel que fa a les indemnitzacions per accident,s'ha aconseguit el 100% d'indemnització a partir dels 15 dies en accidents greus (abans era de 21 dies). Finalment,. s'han establert les xifres màximes de jubilació parcial: 1 obrer en emmpreses de 0 a 50 treballadors, 2 en empreses de 50 a 100, tres de 100 a 150, i 4 en més de 15 obrers.

- Per altra banda, el sector de transports per carretera començava la vaga aquest diumenge, tot i que les protestes venien des de la setmana passada. Uns 1.500 transportistes secundaven la vaga a les nostres comarques, en protesta per no poder absorbir la pujada del preu del gasoli en les tarifes a les empreses contractistes. Cal tenir en compte que la majoria dels transportistes en vaga són autònoms i dependents d'empreses més grans, pel que tenen una situació més difícil de solucionar.

A hores d'ara, algunes gasolineres de la ciutat es troben desabastides, així com alguns productes de supermercat. La vaga és qualificada com a salvatge als mitjans de comunicació, ja que els mètodes i la representació dels obrers no són les habituals. A les nostres comarques no existeix el mateix clima, però a les grans ciutats, els talls de carretera i d'accessos a punts neuràlgics de distribució de mercaderies crea, quant menys, desconcert. I més quan el que plantegen és una aturada general indefinida, qualificada per alguns com il.legal i salvatge.

Les organitzacions convocants de la vaga demanen una tarifa mínima que els permeta afrontar els costs del combustible, i fer front a les grans empreses carregadores, que són les contractistes de milers de transportistes. Aquestes associacions empresarials, moltes de les quals no compten amb flota de camions, i simplement són intermediaries, són les que estan negociant amb el govern i les que no aproven la convocatoria. Una vegada més, ens trobem amb un conflicte entre patrons i obrers dintre el sector, encara que aquests obrers siguen "propietaris" dels seus camions hipotecats, i majoritariament treballadors autònoms.