A partir de suggeriments de persones lectores del bloc, realitzem una breu noticia sobre el tema de l’economia submergida a Castelló. Animem els lectors i les lectores a seguir investigant i unint esforços.
Ara fa un any, l’entonces Ministre de Treball, Celestino Corbacho, feia públic que l’economia submergida a l’estat espanyol ascendia ja fins el 20% del PIB. 1 euro de cada 5 que es mouen a l’estat espanyol ho fa fora de les lleis d’Hisenda, Seguretat social y altres organismes de l’estat.
Al mes de març de 2010, una associació de personal tècnic d’Hisenda (GESTHA) feia públic que a Castelló l’economia submergida ascndia al 19’5% del PIB provincia. Aquesta valoració suposava un moviment de diners negres de 2.700 milions d’euros anuals. Xifra que equivaldria a un frau mitjà de 4.600 euros per habitant castellonenc.
Els tècnics d’Hisenda afirmen que la darrera dècada la bolsa de diner negre ha augmentat un 40% a la provincia. Evidentment, darrere d’aquesta operació de frau generalitzada hi, per una banda, l’entrada a l’euro en 2002 i , per l’altra, el boom inmobiliari que ha propiciat anys d’especulació i opacitat financera.
Aquesta mateixa font assenyala com una posible font de frau fiscal la caiguda de la recaudació per IVA (un 86% entre 207 i 2009) i de l’impost de societats (un 70% en el mateix periode), el que implica algo més de 1.000 milions d’euros en aquests dos anys. Una part important d’aquesta caiguda es deuria a la crisi, tot i que un altra part explicaria l’entrada de moltes empreses i profesionals particulars i autonoms a l’economia submergida per retallar despeses.
Evidentment, com assenyalen numerosos estudis universitaris europeus, els països del sud d’europa som especialistes en frau fiscal i economia submergida. Italia, Grècia i Portugal son, junt a l’estat espanyol, els estats amb majors proporcions d’economia submergida (al voltant del 20%), enfront un 10 o 12% al altres països de la Unió Europea.
Com a posibles causes d’aquest fenomen s’assenyalen varis fets, però sobretot podem assenyalar-ne dos:
1) una cultura més tramposa que justifica l’evasió individual d’impostos, a partir d’una percepció dels poders públics i empresarials com a més corruptes que a altres països.
2) Un major pes de sectors més fàcilment falsejables com la construcció i el turisme. A açò cal sumar un teixit productiu basat en empreses més menudes i en molts treballadors autònoms que més fàcilment poden evadir impostos i realitzar activitat econòmica il.legal.
Per suposat, uns sistemes d’inspecció fiscal i laboral molt més relaxats i amb menys recursos que a altres països, acaben d’explicar estos fets.
També aquest fet del gran volum d’economia submergida ajuda a explicar perquè els i les joves, les persones a l’atur i altres col.lectius no hem pres encara els carrers. Per una banda, la por a perdre allò que ja tenim, no perdre l’habitatge, etc…, per l’altra, perque hi ha molta gent treballant en negre a diversos sectors. No explicariem per què hi ha quasi dos milions de persones inscrites a l’atur sense prestació des de fa mesos….
En qualsevol cas, la qüestió del gran volum d’economia subergida a les nostres comarques i a l’estat espanyol, en opinió dels tècnics d’Hisenda representa un problema fiscal molt greu que s’hauria d’afrontar amb un Pla antifrau que opere, sobretot, contra les empreses i les grans fortunes, que son qui més volum de diners evadeixen. Si es fes açò, no caldrien les retallades en ajudes socials (atur, pensions, dependencia, educació i sanitat…) ni en drets laborals (retallades de salaris, acomiadaments més barats, etc…).
La crisi la podria pagar qui la creat de forma més considerable: les empreses que s'han enriquit tots estos anys, les constructores i bancs, i les grans fortunes que han tingut mà lliure per especular, evadir diners a paradisos fiscals, i apropiar-se del treball, els diners i el territori de la majoria social.
