Situació de la llengua valenciana a les comarques del País Valencià.

Realitzem un comentari dels principals resultats d'una enquesta sobre la situació social del valencià al País Valencià, realitzada en 2004 per la Generalitat Valenciana.

- Aproximadament un 75% de la població valenciana major de 15 anys declara entendre el valencià prou bé o perfectament. Un 53% declara ser capaç de parlar-lo correctament (un 47% per a la lectura i un 25% l'escriptura).

- Trobem una notable diferencia en quant a les zones valencianoparlants i castellanoparlants del país. Les comarques castellanoparlants comprenen els territoris de Requena-Sogorb i la zona d'Oriola. En aquestes, solament entén el valencià un 35% de la població, un 14% el sap parlar, i un 20% el sap llegir.

- Pel que fa a les diferencies dintre les zones valencianoparlants, destaquen les zones de València i Alcoi-Gandia com les que tenen majors coneixements. Entre un 80 i un 90% declaren entendre o saber parlar el valencià. Per a les comarques de Castelló, un 87% declara entendre el valencià, i un 71% saber parlar-lo. Els nivells mínims de coneixements els trobem a l'Area Metropolitana de Valencia i a la ciutat d'Alacant.

- Per grandària del lloc de residència, els nivells més alts en coneixements i usos es troben als nuclis inferiors a 10.000 habitants, mentre els nivells més baixos es troben als nuclis de més de100.000 habitants.

- Pel que fa a l'us oral del valencià a les comarques valencianoparlants: en el context familiar, un 36% declara que utilitza predominantment o en exclusiva el valencià amb els pares i mares, un 33% ho fa amb les amistats també. Els usos més baixos es donen a l'àmbit dels grans centres comercials (21%) i a l'esfera de les relacions de treball (15%).

- Segons el lloc de naixement de la població, les persones nascudes fora del País Valencià, Catalunya o Balears, uses el castellà de forma exclusiva o preferent en més del 80% dels casos.

- On es valora negativament l'us normal del valencià és als mitjans de comunicació i en els representants polítics (més del 50% de la població considera negativa la presencia del valencià a aquests àmbits). En les administracions locals i autonòmiques, l'us insuficient del valencià es valorat per un 29 i un 35% de la població respectivament. En la Televisió Autonòmica, l'us insuficient es valorat per un 31% de la població.

- Finalment, en quant a l'us que seria desitjable, un 58% pensa que el valencià s'hauria d'usar més que ara, un 31% pensa que s'hauria de mantenir com ara i un 7% pensa que s'hauria d'usar menys.

Sondeig d'opinió a la comarca d'Els Ports.

El juliol de 2007 es feia public un estudi d'opinió realitzat a la comarca d'Els Ports, en el marc del projecte d'implantació d'una Agenda 21 comarcal. Podeu consultar més informació a: http://agenda21elsports.com/.

Presentem ací les principals conclusions de l'estudi:

- La principal deficiència observada pels veïns i veïnes de la comarca és la de l'atenció sanitaria, així ho declaraven 1 de cada 3 persones. En concret la qüestió del transport sanitari (ambulancies, etc.) i de l'atenció mèdica (dolenta per a un 40% d'entrevistats).

- En segon lloc, es critica el deficient estat de les carreteres i els transports públics (28'3%).

- El tercer problema és el de l'envelliment de la població, la despoblació i la falta de treball. Quasi 7 de cada 10 enquestats, especialment en el cas de les dones, expressen les grans dificultats per trobar feina a la comarca, fet que es mostra causant de la despoblació dels pobles.

- Pel que fa a la responsabilitat d'aquests problemes, la majoria assenyalen cap a Administració autonòmica i Diputació provincial, seguint molt per darrere les administracions locals.

- Altres problemes plantejats pels investigadors, i valorats com a preocupants o problematics per la població són: la situació economica, el poder adquisitiu i la manca d'inversió pública en la comarca (50-60% d'enquestats), i l'estat de conservació del patrimoni arquitectònic (44%).

- Pel que fa a les valoracions positives, les qüestions més destacades són: Els serveis educatius i les guarderies (al voltant de 7 de cada 10 el consideren bó) i els serveis culturals, socials i esportius. També es valoren positivament els serveis comercials i econòmics particulars (negocis, botigues, empreses, etc...), i destaca com el servei millor valorat el del correu postal (90% el qualifica positivament).

Per tant, alguna reflexió que es pot plantejar a la llum d'aquestes dades fa referència a les causes dels problemes socials, tal com es perceben per part de la població:

- En primer lloc, es constata un abandonament per part de les administracions supramunicipals (Generalitat i Diputació), que pot ser causant de la falta d'inversions i ajudes publiques, com ho demostren l'estat de les carreteres, del transport public i dels serveis sanitaris.

- A aquests fets, s'uneix l'escasa creació d'ocupació, insuficient per absorbir la població, i que es veu forçada a desplaçar-se a altres zones (especialment els i les jovens), amb el que s'agreuja el problema de la despoblació i l'envelliment de la població.

Una diagnòsi característica del medi rural a les nostres comarques, on tant la població com l'activitat econòmica es concentra a les poblacions del litoral, absorbint població i recursos des de les zones rurals, i desplaçant-les cap a activitats de tipus recreatiu (oci, turisme..) o de provisió de materies primeres (com el cas de les argiles, fusta, pedra, sorra, energia eòlica ..). Menció a banda les activitats tradicionals agraries o ramaderes, en crisi any rere any, i que no són capaces de crear nivells importants d'ocupació.

Tot un repte per a les agendes 21 i demés intents de promoure el desenvolupament dels pobles.

Un model energètic ineficient i insostenible per al País Valencia.

El País Valencià és un dels territoris de la UE més dependents energèticament de l’exterior, amb menys producció d’energies renovables que la mitjana estatal, i amb molt baixa eficiència energètica i un dels més alts nivells d’emissió de CO2 de l’estat espanyol. Vegem algunes dades que ens il·lustre aquesta afirmació, a partir del “Llibre verd del territori valencià” editat per Escola valenciana.

Com demostra l’evolució dels darrers anys en l’estructura de la demanda i producció d’energia a les comarques del PV, el model energètic que sustenta el desenvolupament econòmic és notablement ineficient.

Com es recorda al llibre, “un excessiu nivell de demanda de recursos energètics pot determinar l’índex d’ineficiència de les societats”. Sobretot si aquesta demanda de recursos es basa en energies no renovables, contaminants, destructives per al medi ambient i agressives per al territori. I que a sobre, s’han de transportar des d’altres territoris.

Per començar, el País Valencià presenta un índex alarmant de dependència energètica. Poc més del 2% d’energia primària que consumim es produeix a les nostres terres. Sent un dels territoris de la UE més dependents a nivell de fonts d’energia. Açò tenint en compte que consumim al voltant del 10% del total d’energia a l’estat espanyol.

Pel que fa a les fonts d’energia primàries que satisfan les nostres necessitats de producció, distribució i consum, un 51% provenen de productes petroliers, un 25% de gas natural, un 22% electricitat i un 2% d’energies renovables (any 2004). D’aquestes energies, la industria consumeix un 38’2%, el transport un 38% i l’àmbit domèstic el 10’6%. Segons les províncies, Valencia consumeix el 42’7% de l’energia, un 27’7% Castelló i Alacant el 29’6% restant.

Segons l’evolució temporal de l’estructura de consum d’energia els darrers 25 anys, podem vore com s’ha reduït considerablement el pes del consum de petroli en relació a altres fonts d’energies, mentre que augmenta considerablement el pes del consum d’energia nuclear i de gas natural. El consum de petroli ha passat de representar un 87% del total en 1980 a un 43’2% en 2004, mentre que l’energia nuclear ha passat de ser inexistent en 1980 a un 29’4% en 1990 i un 19’8% en 2004. Les energies renovables, implantades a gran escala des de fa pocs anys, representen en 2004 un 1’7%. En aquest darrer punt hem de destacar que, segons el Protocol de Kyoto, l’any 2010 un 12% de l’energia consumida hauria de ser de fonts renovables.

Finalment, pel que fa a la contaminació per emissions de CO2, destaquem que son molt superiors a la mitjana estatal. El País Valencià és la segona C.A en increment d’emissions (per darrere de les Illes Canaries). En el periode 1990-2004, les emissions han augmentat un 76’5%, el doble de l’increment estatal. Pel que fa a la ineficiència en l’ús de l’energia, l’any 2004 mentre el PIB valencià va augmentar un 3’9%, el consum d’energia primària ho va fer un 5’4%. Per tant, hi ha un us ineficient de l’energia, des de paràmetres productius, ja que es necessita cada vegada més energia per unitat de producció, amb el consegüent augment de contaminació, generació de residus, esgotament de recursos, agressió al medi ambient, etc...

Destaca el fet que els sectors que més energia consumeixen al País son els transports a Valencia i Alacant i la industria a Castelló. Les industries castellonenques, sobretot el taulell amb el gran consum de gas natural, consumeixen el 72% de l’energia de les nostres comarques.

Per tant, queda en evidència que l’autosuficiència energètica del nostre territori és més que deficient, ja que solament produïm al voltant del 2% de l’energia que consumim, i a sobre, tenint un model de desenvolupament que es basa en un alt consum d’energies no renovables (petroli i gas), i d’energies altament perilloses i amb generació de residus difícils de gestionar (nuclear). Per altra banda, ens trobem molt lluny dels objectius de Kyoto (gens ambiciosos) pel que fa a energies renovables.