Un model energètic ineficient i insostenible per al País Valencia.

El País Valencià és un dels territoris de la UE més dependents energèticament de l’exterior, amb menys producció d’energies renovables que la mitjana estatal, i amb molt baixa eficiència energètica i un dels més alts nivells d’emissió de CO2 de l’estat espanyol. Vegem algunes dades que ens il·lustre aquesta afirmació, a partir del “Llibre verd del territori valencià” editat per Escola valenciana.

Com demostra l’evolució dels darrers anys en l’estructura de la demanda i producció d’energia a les comarques del PV, el model energètic que sustenta el desenvolupament econòmic és notablement ineficient.

Com es recorda al llibre, “un excessiu nivell de demanda de recursos energètics pot determinar l’índex d’ineficiència de les societats”. Sobretot si aquesta demanda de recursos es basa en energies no renovables, contaminants, destructives per al medi ambient i agressives per al territori. I que a sobre, s’han de transportar des d’altres territoris.

Per començar, el País Valencià presenta un índex alarmant de dependència energètica. Poc més del 2% d’energia primària que consumim es produeix a les nostres terres. Sent un dels territoris de la UE més dependents a nivell de fonts d’energia. Açò tenint en compte que consumim al voltant del 10% del total d’energia a l’estat espanyol.

Pel que fa a les fonts d’energia primàries que satisfan les nostres necessitats de producció, distribució i consum, un 51% provenen de productes petroliers, un 25% de gas natural, un 22% electricitat i un 2% d’energies renovables (any 2004). D’aquestes energies, la industria consumeix un 38’2%, el transport un 38% i l’àmbit domèstic el 10’6%. Segons les províncies, Valencia consumeix el 42’7% de l’energia, un 27’7% Castelló i Alacant el 29’6% restant.

Segons l’evolució temporal de l’estructura de consum d’energia els darrers 25 anys, podem vore com s’ha reduït considerablement el pes del consum de petroli en relació a altres fonts d’energies, mentre que augmenta considerablement el pes del consum d’energia nuclear i de gas natural. El consum de petroli ha passat de representar un 87% del total en 1980 a un 43’2% en 2004, mentre que l’energia nuclear ha passat de ser inexistent en 1980 a un 29’4% en 1990 i un 19’8% en 2004. Les energies renovables, implantades a gran escala des de fa pocs anys, representen en 2004 un 1’7%. En aquest darrer punt hem de destacar que, segons el Protocol de Kyoto, l’any 2010 un 12% de l’energia consumida hauria de ser de fonts renovables.

Finalment, pel que fa a la contaminació per emissions de CO2, destaquem que son molt superiors a la mitjana estatal. El País Valencià és la segona C.A en increment d’emissions (per darrere de les Illes Canaries). En el periode 1990-2004, les emissions han augmentat un 76’5%, el doble de l’increment estatal. Pel que fa a la ineficiència en l’ús de l’energia, l’any 2004 mentre el PIB valencià va augmentar un 3’9%, el consum d’energia primària ho va fer un 5’4%. Per tant, hi ha un us ineficient de l’energia, des de paràmetres productius, ja que es necessita cada vegada més energia per unitat de producció, amb el consegüent augment de contaminació, generació de residus, esgotament de recursos, agressió al medi ambient, etc...

Destaca el fet que els sectors que més energia consumeixen al País son els transports a Valencia i Alacant i la industria a Castelló. Les industries castellonenques, sobretot el taulell amb el gran consum de gas natural, consumeixen el 72% de l’energia de les nostres comarques.

Per tant, queda en evidència que l’autosuficiència energètica del nostre territori és més que deficient, ja que solament produïm al voltant del 2% de l’energia que consumim, i a sobre, tenint un model de desenvolupament que es basa en un alt consum d’energies no renovables (petroli i gas), i d’energies altament perilloses i amb generació de residus difícils de gestionar (nuclear). Per altra banda, ens trobem molt lluny dels objectius de Kyoto (gens ambiciosos) pel que fa a energies renovables.