La sostenibilitat a la ciutat de Castelló.

Segons el recent informe de l'Observatori de la Sostenibilitat, la ciutat de Castelló presenta índex alarmants de falta de sostenibilitat ambiental i d'impacte sobre l'entorn.

Dels resultats de l'anàlisi, es deriva que la ciutat utilitza recursos equivalents a 56 vegades les seues dimensions. Per tant, necessitaríem 56 "castellons" per resultar sostenibles. Per altra banda, el total de la província necessitaria 6,8 vegades la seva superfície.

Castelló ocupa el lloc número 11 en el rànquing de les ciutats més insostenibles de l'Estat espanyol, tenint en compte el territori disponible i el territori necessari per a donar suport al seu model de desenvolupament.

- Aquestes són les mostres més destacades de la falta de sostenibilitat ambiental local:

1) Reduida dimensió de les zones verdes (7'8 metres quadrats per habitant), molt per darrere d'altres ciutats de l'Estat de dimensions similars com León, Donosti o Logroño, que dupliquen aquestes xifres.

2) Alta densitat de vehicles a motor per habitant. En concret, som la cinquena ciutat amb major taxa de motorització, ja que hi ha 67 vehicles per cada 100 habitants.

3) Elevat consum d'aigua i energies. En concret, consumim uns 300 litres d'aigua domestica per habitant i dia (130 litres més que la mitjana estatal) i quasi tripliquem el consum d'electricitat en comparació amb el total estatal.

4) La producció de residus sòlids urbans és de 200.000 kgs diaris, del que resulta una mitjana de 1,2 kg per persona i dia. En aquest punt estem un poc per baix de la mitjana estatal (1,47).

5) En quant al creixement com a ciutat, Castelló ha incrementat un 47% la seua superfície artificial (urbana, industrial, comercial i transports) entre 1987 i 2000. Per altra banda, la població ha crescut un 17,5% entre 2001 i 2006.

6) Finalment, l'informe critica la falta de mesures de l'Ajuntament en matèria de sostenibilitat. En concret, fa referència a la falta d'impuls a l'Agenda 21 local que, a pesar de declarar l'Ajuntament que està treballant en ella, solament s'ha realitzat una auditoria externa (un informe pagat a una empresa amb diners de Diputació), però no ha començat a treballar en el desenvolupament de mesures com diagnostic territorial, indicadors socials i ambientals, participació ciutadana, etc.

En definitiva, el model de creixement de la ciutat és clarament insostenible, a uns nivells que caldria replantejar-se. Són urgents mesures que tendeixin a reduir l'impacte ambiental que genera tant l'activitat industrial, com l'urbanisme, el transport, el consum o l'estil de vida. I a pesar de que açò comença des de les pròpies persones a títol individual, no és possible transformar el model si no es creen mecanismes eficaços, bé per part de l'administració, bé per la pròpia societat de Castelló.

Com està demostrat, les autoritats locals no són partidaries d'un model sostenible de ciutat, com han demostrat els darrers anys. Sí que és cert que han tractat de vendre mitjançant la propaganda, i en ocasions l'engany, algunes mesures com a sostenibles. Una clara mostra és el TRAM, amb el qual parlen de transport ecològic, etc. L'altra és la mencionada Agenda 21 local, que s'ha limitat a una eco-auditoria finançada per una subvenció de Diputació, sense majors mèrits. Podem parlar també dels pressupostos participatius que se suposa que ja existeixen, i que són objectiu de critica constant per part de algunes associacions de veïns. En definitiva, tota una sèrie de mesures de propaganda que s'estan implantant sense conèixer els mecanismes, d'esquenes a la societat i de forma ineficient.

No és possible avançar cap un model més sostenible de ciutat sense comptar amb associacions i moviments socials que treballen en aquesta direcció. Tampoc és possible treballar per la sostenibilitat quan s'està tan compromès amb la industria taullelera incontrolada, amb la construcció a tota màquina i amb l'especulació amb territori.