LA CRISI DEL MODEL ECONÒMIC I SOCIAL A CASTELLÓ (I).

Introducció.

Un repàs a les noticies de premsa dels darrers mesos, referides a les conseqüències de la crisi econòmica a les comarques de Castelló, ens permet realitzar una anàlisi de l’actual situació general, i dels efectes que està tenint sobre el conjunt de la població, especialment les classes populars i la població treballadora.

El col·lapse del sistema mundial de crèdit, amb l’especial impacte sobre el mercat immobiliari i bancari a l’estat espanyol, ha frenat de forma precipitada l’activitat econòmica, especialment al sector de la construcció i a les empreses auxiliars d’aquesta.

Empreses i consumidors es veuen afectats per la falta de crèdit, que tan feliçment concedien fa uns anys les entitats financeres sota el paraigües de la bombolla especulativa de l’habitatge i de l’enginyeria financera neoliberal. Una vegada finalitzat el cicle de creixement del mercat immobiliari, es posa en evidència el caos creat pel sistema capitalista, amb la sobreoferta d’habitatge, el creixement desorbitat dels preus i la destrucció del territori.

A les nostres comarques, la crisi ha paralitzat no solament l’activitat de la construcció, sinó que afecta directament la principal industria de la província: la industria ceràmica. Aquesta és una de les causes que ha propiciat els elevats nivells de destrucció d’ocupació els darrers mesos, quan aproximadament 1 de cada 4 obrers de la construcció i la ceràmica han perdut el lloc de treball.

Passem a analitzar algunes característiques de l’actual situació socioeconòmica, simptomàtica de la fi d’un model de creixement econòmic i d’acumulació capitalista que moltes persones i moviments socials denunciàvem per insostenible, depredador i injust.

1. El model productiu castellonenc dels darrers anys.

De forma similar al context de l’estat espanyol, i d’altres països (Regne Unit, EE.UU), el creixement econòmic dels darrers 15 anys a les comarques de Castelló s’ha recolzat de manera escandalosa i insostenible en la construcció, principalment en la construcció residencial.

Segons dades de l’IVE, l’any 1996 es varen tramitar 851 llicencies d’obra de nova planta a tota la província, l’any 2000 eren 1.298, i per al 2006 se’n tramitaren 1.792. Açò representa un increment del 210% en 10 anys. Com a mostra, l’any 2006 es construïren a la ciutat de Castelló 1.956 noves vivendes, mentre que entre els anys 2004 i 2008 s’han construït més de 20.000 nous immobles urbans a aquesta ciutat.

Per altra banda, com venen denunciant diversos col·lectius socials y polítics, durant aquest període han augmentat espectacularment el nombre d’habitatges buits a les nostres comarques així com els preus d’habitatges nous i de segona mà. El col·lectiu Maulets denunciava l’any 2006 el fet que a la ciutat de Castelló hi hagués 12.305 habitatges buits, mentre el preu del metre quadrat de vivenda es situava en 1.664 euros.

A les comarques de Castelló, a banda del motor de la construcció, cal afegir el potent creixement de la industria taulellera, aprofitant l’empenta d’aquest sector. Així, segons dades de la patronal ASCER, el sector ceràmic a les nostres comarques concentra el 95% de la producció de paviment i revestiment ceràmic a nivell estatal, sent l’estat espanyol el segon productor mundial per volum de vendes, darrere d’Italia. En el període 1993-2003, aquest sector industrial va experimentar una expansió espectacular i sense precedents, incrementant la producció un 93%, duplicant el volum de vendes i passant de 16.300 treballadors a 25.600 (un increment del 56%), segons dades de la patronal. D’aquesta producció ceràmica, un 50% estava destinada al mercat estatal, influenciada de forma directa pel brutal augment de la construcció d’habitatge a l’estat.

La crisi del mercat financer a nivell mundial, amb la davallada del crèdit al consum i la inversió empresarial, ha significat la fi del cicle econòmic caracteritzat pel boom immobiliari, amb el que es coneix com l’explosió de la bombolla especulativa immobiliària. Sense crèdit fàcil (fons d’inversió de capital risc i hipoteques basura basades en diner fictici amb facilitat per moure’s arreu del món en qüestió de segons), el sistema s’estanca i no funciona.

2. La crisi del model industria taulellera-construcció.

La fallida del sector de la construcció a les nostres comarques s’evidencia en el fet que entre 2006 i 2009 les llicencies per a construcció de nova planta cauen un 98%, mentre augmenten els embargaments i el impagament d’hipoteques, així com la fallida d’empreses i l’atur al sector. Solament el darrer any s’han destruït al conjunt de les comarques castellonenques 10.200 llocs de treball a la construcció, segons font de l’EPA, el que implica un descens d’ocupats del 28% en un any, passant de 36.100 a 25.900. En termes percentuals, la construcció és el sector que més ocupació ha destruït en un any a les comarques de Castelló.

A aquesta conjuntura, cal afegir la crisi socioinstitucional que es ve generant els darrers anys, com a indicador de la fi d’un cicle immobiliari especulatiu a les comarques del litoral valencià. Crisi susceptible de convertir-se en un qüestionament de la legitimitat de les elits polítiques i econòmiques a les nostres comarques. Com a exemple, les mobilitzacions que de forma intermitent han esdevingut als nostres municipis i comarques, i que tenen el moviment Comprimís pel territori i els “Salvem...!” a nivell local com a referent al conjunt del País, tot i no haver-se convertit en moviment social capaç de forçar un canvi en la política urbanística general. A Castelló, podem citar el cas de la sentència del Tribunal Superior de Justicia de la C.V, que a mitjans de l’any passat anul·lava el Pla General d’Ordenació Urbana de la ciutat, i deixava de passada el conflicte amb els veïns i veïnes dels Mestrets estancat i amb difícil solució[1]. En aquesta situació no va faltar qui, des de l’oposició política a l’Ajuntament, declarés extingit el cicle polític i la solvència del Partit Popular a nivell local. Tant el PSPV com el Bloc Nacionalista varen atacar el model urbanístic del PP al Paí Valencià i, en general, el cas de l’anul·lació del PGOU a Castelló, considerat com un fet sense precedents en l’urbanisme espanyol (Las Provincias, 6/1/2009).

En qualsevol cas, s’està esgotant la onada de capitalisme popular que entusiasmava la nostra societat, sense distinció de classes: uns per les revaloritzacions de terrenys i propietats immobles, altres per les comissions immobiliàries i els guanys a la borsa, altres més per les hores extraordinàries i els destalls a l’obra i les empreses auxiliars, i uns altres tants per les hipoteques concedides de forma més que dubtosa per desbocades entitats financeres que havien descobert el finançament basat en capital risc i hipoteques basura a l’altra banda del món. La gran majoria de la societat es beneficiava del diner fàcil (i fictici) generat als mercats mundials de forma fraudulenta i de l’especulació amb el territori, sense pensar en el futur i les conseqüències d’aquesta actitud.

Per altra banda, pel que fa a la industria taulellera, l’altre motor econòmic de la província, la crisi ha tocat de forma evident la seua expansió espectacular dels darrers anys. La dificultat per obtenir crèdits, la perduda de mercat degut a la frenada de la construcció, i la fortalesa de l’euro, que dificulta l’exportació de mercaderies a altres països, han significat, per una banda, la davallada de la producció i les vendes i, per l’altra, el recurs patronal a la regulació de plantilles acomiadant milers de treballadors.

L’Index de Producció industrial de l’INE per a juny de 2009, mostrava una davallada de la producció taulellera del 30% respecte a 2008, acumulant tres anys consecutius de caiguda. Mentrestant, el Ministeri d’Industria reconeixia que el sector està afectat per la doble crisi del sector immobiliari i del sistema financer. (Las provincias 18/08/2009).

Per la seua banda, el sindicat UGT a les comarques de Castelló, denuncia reiterades vegades el recurs que venen fent els empresaris taulellers als Expedients de Regulació d’Ocupació temporals o definitius com a mecanisme per obtenir liquiditat financera per la via de l’estalvi en salaris, acomiadant treballadors majors de 45 anys de difícil recolocació i amb condicions de treball més bones que els treballadors més joves (Las Provincias 20/01/2009). Segons aquest sindicat, durant 2008, un 20% de les taulelleres van presentar ERO, afectant directament a vora 2.000 treballadors. Durant aquell any, es presentaren més de 75 Expedients de regulació i extinció d’ocupació (El Mundo 2/11/2008). Posteriorment, a principis de 2009 s’havien perdut més de 3.500 llocs de treball al taulell, i 7.000 treballadors més es trobaven afectats per Expedients de Regulació d’Ocupació. És a dir, que 1 de cada 4 treballadors del sector estava afectat per Expedients de Regulació, bé definitius, bé temporals.

En aquest context, el darrer any, el conjunt de la industria a les comarques de Castelló ha perdut 17.800 llocs de treball, passant de 67.400 a 49.600 treballadors, el que significa una perduda del 26% de llocs de treball que hi havia a l’octubre de 2008.