Crisi del model financer-immobiliari. Efectes sobre els municipis.

“El 30% de los Ayuntamientos irán este año a la quiebra”. Amb aquest titular obría noticia el periòdic digital eleconomista.es el passat mes de juliol. Al text, el periodic es feia ressò de la información difosa per la Federació de Municipis i Provincies, segons la qual 400 municipis a l’estat ja fa temps que han deixat de pagar les seues propies despeses (aigua, llum, telèfon, etc.). El següent pas serà vore com molts municipis poden vore’s fer fallida i haver de suspendre pagaments de nòmines i prèstecs bancàris. Segons diverses fonts, 1 de cada 3 municipis a l’estat pot estar en esta situació els pròxims messos.

La crisi del model financer-inmobiliari, que generaba la major part dels ingresos financers dels municipis, és la responsable de la fallida dels Ajuntaments. En 2007, els impostos municipals sobre Bens Inmobles (IBI) i els imposts sobre construccions, instal.lacions i obres suposaven al voltant del 50% dels ingresos dels municipis. Aquests impostos, junt als que graven les plusvalúes generades per compra-venda de terrenys i altres com l’IAE (impost sobre activitats econòmiques) i fins i tot el de vehicles a motor (Impost de circulació), eren alimentats sobremanera per les dinàmiques especulatives i desarrollistes del sector inmobiliari-financer.

En 2008, l’Ajuntament de Castelló va anunciar un Plà d’Estabilitat per salvar la situación financera del consistori. Ja durant l’any 2005, els ingressos corrents de l’Ajuntament no arribaven a cobrir les despeses, amb el que ens trobaven amb situación d’endeutament. I això enmig del boom econòmic!.

El passat mes de maig, l’alcalde Alberto Fabra anunciava que solamente hi havia 15.000 euros com a recurs ordinari per a les Inversions d’aquest any, amb el que anunciava: “no vamos a poder poner ni una farola”. La resta d’inversió s’hauruia de fer amb prèstec bancari (20% del total) o mitjançant la venda d’uns terrenys públics (60% ). (El País 26/05/2010).

Front a la davallada d’ingresos municipals derivats de la construcción d’inmobles i la falta de crédit bancari, donat el gran endeutament existent, els Ajuntaments han optat, entre altres coses, per pujar els impostos municipals al conjunt de la ciutadania, especialmente l’IBI que tributa qualsevol ciutadà/na propietaria d'un immoble al municipi.

Castelló és, junt a Pamplona i Palma de Mallorca, de les tres ciutats on l’IBI pujarà més aquest any al voltant d’un 6%. A banda de la pujada d’aquest any, cal tenir en compte que en 2007 es va revisar el valor catastral dels inmobles, que va suposar una pujada global d’un 23% en la recaudació municipal per aquest concepte.

La política fiscal de l’Ajuntamnent està carregant el pes de la crisi econòmica sobre el conjunt de la ciutadanía, amb el que els problemas s’agreugen per a les famílies amb menys recursos, persones afectatdes per l’atur, pensionistes, etc. Des de 2008, any en que esclata la bombolla especulativa, l’Ajuntament ha anat pujant els impostos sempre per damunt de l’augment dels preus (IPC), amb l'afegit de l'impacte sobre la renda de qui menys té.