La divisió sexual del treball: El treball productiu i reproductiu.

El treball domèstic es un espai de producció i reproducció de diferents i variats bens i serveis, entre els que cal considerar pràctiques de comunicació verbal, intercanvi d'afectes i emocions, de gran importància per a el desenvolupament psicosocial de les persones. Per altra banda, el treball anomenat com a reproductiu o domèstic, és el treball imprescindible per a consumar la reproducció i posada a disposició de la força de treball en l'àmbit productiu del treball remunerat. Tradicionalment, el treball reproductiu-domèstic era l'esfera femenina de les mares, filles i esposes, mentre el treball productiu era l'esfera masculina dels "male breadwinner" (homes que guanyen el pa, que porten el pa a casa). Però a les darreres dècades, hem assistit a un retorn de les dones a l'àmbit productiu, sense que això implique un repartiment de les tasques domèstiques, amb lo qual, en general, moltes dones han hagut d'assumir una "doble jornada" o "doble presència" en els dos àmbits productiu/reproductiu o remunerat/no remunerat.

El que ens interessa ara és presentar unes dades, de les poques disponibles per estudiar aquesta realitat, que ens ajuden a comprendre i analitzar la importància d'assumir el treball reproductiu com una forma de treball, imprescindible per al sosteniment del treball productiu i de tota l'economia "real". Com és sabut, els treballs realitzats a l'esfera domèstica, en les cures i atencions a dependents, etc... no comptabilitzen en els càlculs economicistes del PIB, del desenvolupament econòmic, del benestar social... Amb el que s'invisibilitza encara més el treball femení imprescindible per al sosteniment de la vida, i es sobredimensiona la importància de la producció mercantil de bens i serveis.

Vegem què ens mostren les dades estadístiques disponibles en l'Enquesta sobre Usos del Temps, 2003:

Per al conjunt de l'estat espanyol (aquesta informació està extreta del llibre "Barometro social de España, 1996-2006" del Col·lectiu IOÉ):

- Si sumem el temps dedicat per homes i dones als treballs remunerats i als domèstics, veiem com les dones treballen un 20% més de temps que els homes.

- Sumant els dos tipus de treballs (remunerat i reproductiu), les dones dediquen un total de 42 hores i 54 minuts a la setmana. Mentre que els homes hi dediquen 35 hores i 45 minuts.

- En conjunt, el treball domèstic-reproductiu ocupa un 12% més de temps setmanal que el dedicat al treball productiu-remunerat.

- D'una mitjana general (per a homes i dones) dels dos treballs de 39 hores i 26 minust setmanals, 20 hores i 51 minuts corresponen a tasques domèstiques i reproductives no remunerades i 18 hores i 35 minuts corresponen a treball productiu remunerat.

- El treball domèstic-reproductiu representa un 71'8% del treball total de les dones, mentre per als homes representa un 29'2% del treball total.

- Per tant, el treball productiu remunerat representa el 28'2% del treball total femení, i el 70'8% del total masculí.

- Finalment, del total de treball reproductiu domèstic, les dones assumeixen el 75% del total de càrrega de treball, mentre els homes assumeixen l'altre 25%. Les dones assumeixen les tasques de cuina, neteja, compra i cures d'infants i gent gran, mentre els homes assumeixen tasques del tipus bricolatge, cuina, cura de plantes i animals domèstics i gestions de la llar, principalment.

- Per tant, podem concloure com, si bé tenint en compte solament el treball productiu remunerat, els homes treballen el doble de temps que les dones. Al afegir el treball domèstic-reproductiu no remunerat, el comput total mostra com les dones assumeixen un 20% més de càrrega de treball.


Vegem ara algunes dades referents a la realitat del País Valencià (extreta directament de l'Enquesta d'Usos del Temps, 2003):

- Si tenim en compte el treball productiu remunerat, els homes dediquen 42 hores i 25 minuts, mentre les dones dediquen una mitjana de 34 hores i 20 minuts a la setmana. Assumint les dones el 44'7% del total de temps de treball productiu.

- Si tenim en compte el treball reproductiu no remunerat, les dones dediquen 23 hores i 30 minuts a la setmana, mentre els homes dediquen 9 hores i 45 minuts. Assumint les dones el 73% de treball reproductiu.

- Per tant, si fem el comput total dels dos tipus de treballs, veiem com les dones treballen un 10% més de temps que els homes a la setmana. Les dones dediquen un total de 57 hores i 54 minuts al total de càrrega de treball, mentre els homes dediquen 52 hores i 10 minuts. Són quasi 6 hores de treball setmanal més per a les dones.


Queda patent doncs la necessitat de reivindicar la importància del treball realitzat fora de l'àmbit del mercat, generalment dedicat al sosteniment i la qualitat de la vida, així com per a mantenir la disposició de mà d'obra per al mercat de treball, i assumit de forma majoritària per les dones. Queda en evidència que un 30% del temps total dedicat a treballs pertany a tasques reproductives i domèstiques no remunerades, quasi totes assumides per els dones. Aquest treball, fonamental per al funcionament i el benestar de la societat, i per a que l'estat i les empreses estalvien recursos en atenció als ciutadans i treballadors, es assumit de forma no remunerada per les dones, i no representa cap valor en les xifres de riquesa i desenvolupament oficials.