(Article publicat a laplana.indymedia.org el 2 de març de 2008.)
La informació analitzada en aquest article, les tendències polítiques defensades, s'haurà de complementar amb l'anàlisi dels últims resultats electorals.
En aquest article, es tracta de posar en evidència el fet de la possibilitat d'una esquerra social majoritària a les nostres comarques, si més no, localitzada als principals municipis. A continuacó, facilitem una análisi de la informació relativa als resultats electorals de les últimes 3 convocatories al congrés dels diputats espanyol, basant-n
En concret, ens referim a les viles d'Alcora, Castelló, Onda, La Vall d'Uixó i Vila-real, pel fet que son les més poblades i les que conten amb major proporció de població treballadora, especialment de tipus industrial. Podem parlar d'una mena de "cinturó roig" castellonenc (amb diverses particularitats).
Per facilitar i esquematitzar la informació, ens basem en l'evolució del vot de les tres principals forces polítiques per nombre de vots (PSOE, PP i EU) durant les eleccions generals de 1996, 2000 i 2004.
En termes generals, el resultat d'aquesta anàlisi es similar pel que fa a la resta de l'estat espanyol, amb algunes particularitats pròpies d'aquestes comarques, pel que les conclusions a les que es puguen arribar, seran similars (en termes generals) a la resta del País Valencià i de l'estat espanyol.
Vegem en primer lloc els resultats de les eleccions als diferents municipis:
Castelló: Any 1996 = PP 48'4%, Psoe 37%, EUPV 9% (Abstenció 21'6%), Any 2000= PP 55'8%, PSOE 32'6%, EUPV 4% (abstenció 30%). Any 2004 = PP 44'6%, PSOE 44'6% (30 vots de diferencia a favor del PSOE), EUPV 3'4%.
ONDA: 1996 = PSOE 47'1%, PP 40'7%, EUPV 7% (abs.17'6%), 2000 = PP 49'5%, PSOE 41%, EUPV 2'7% (abs.25%). 2004 = PSOE 47'2%, PP 44'2%, ENTESA 2'5% (abs.21%).
Vall d'Uixó: 1996 = PP 43'4%, PSOE 37%, EUPV 14% (abs. 17%). 2000 = PP 51'7%, PSOE 34'1%, EUPV 8'4% (abs.25'7%). 2004 = PP 44'2%, PSOE 43'7%, ENTESA 7'4% (abs.20'2%).
Vila-real: 1996 = PP 42'4%, PSOE 42'3%, EUPV 8% (abs.17'7%). 2000 = PP 51'4%, PSOE 35%, EUPV 4% (abs.28'5%). 2004 = PSOE 45'3%, PP 43%, ENTESA 3'5% (abs.22'5%).
L'Alcora: 1996 = PSOE 43%, PP 40'4%, EUPV 11'4% (abs.19'7%). 2000 = PP 51'8%, PSOE 36'5%, EUPV 5'8% (abs.27'7%). 2004 = PSOE 50'2%, PP 41'2%, ENTESA 3'7%. (abs.22%).
1) Hi ha una majoria social d'esquerres als diferents municipis consultats, a pesar del seu comportament electoral (participació o abstenció). En qualsevol cas, la suma dels dos grups més grans d'esquerres parlamentaries (PSOE i EUPV/ENTESA), sol superar els vots obtinguts per la dreta, llevat de Castelló de la Plana en 1996 i les eleccions de 2000 on es dispara l'abstenció en general. Podem vore com la tendència a la majoria de vots d'esquerra es recupera a tots els municipis a les eleccions de 2004. Resultats exclusivament atribuibles a l'augment de la participació, i no al trasvassament de vots des del PP. A nivell estatal, l'abstenció es redueix en 2004 en uns 2 milions de persones, que es reparteixen entre PSOE i IU, mentre que el Pp perd uns 600.000 vots a tot l'estat.
2) Per tant, els vots al PP son bastant constants durant les diferents eleccions (és coneguda la disciplina dels seus electors...). El que oscila prou més és el percentatge de vots obtinguts sobre el total de vots emesos. És per això que qui perd vots, depenent de l'abstenció, és l'esquerra.
3)A banda, en aquest anàlisi no hem contemplat els grups d'esquerres mes minoritaris i els nacionalistes valencians, amb uns percentatges que oscilen entre el 3 i 4% a Castelló ciutat. I que acaben de perfilar aqueixa majoria d'esquerres/progresista.
4) Vegem els resultats electorals per a la ciutat de Castelló en números absoluts. A les eleccions de 1996, el PP obtingué uns 41.900 vots, mentre el PSOE + EU obtingueren 37.900. L'any 2000, el PP fou votat per 44.100 persones, mentre 28.900 persones votaren per PSOE o IU (perdent 9.000 vots que es fan majoritàriament abstencionistes). Finalment, el 2004, el PP obtingué 39.900 vots front 42.000 per a PSOE i ENTESA. Cal tenir en compte que les eleccions de 1996 i 2000 son guanyades pel PP a nivell estatal. Així, si tenim en compte les xifres d'abstenció, veiem com a major participació, millors resultats per a partits d'esquerra parlamentaria.
Es prou conegut que l'abstenció es majoritariament d'esquerres, i que quan la participació augmenta, augmenta el vot a opcions parlamentaries d'esquerres, i es sol mantenir al de dretes. Amb açò, no es defensa la necesitat de practicar un possible vot útil o resignat per frenar a la dreta. Simplement es pretèn posar en evidència que la composició social a les nostres comarques, a pesar de que la dreta està molt present a les institucions i als poders mediàtics i econòmics, és principalment d'esquerres, probablement prou més "radicals" que les postures de l'esquerra oficial.
La informació analitzada en aquest article, les tendències polítiques defensades, s'haurà de complementar amb l'anàlisi dels últims resultats electorals.
En aquest article, es tracta de posar en evidència el fet de la possibilitat d'una esquerra social majoritària a les nostres comarques, si més no, localitzada als principals municipis. A continuacó, facilitem una análisi de la informació relativa als resultats electorals de les últimes 3 convocatories al congrés dels diputats espanyol, basant-n
En concret, ens referim a les viles d'Alcora, Castelló, Onda, La Vall d'Uixó i Vila-real, pel fet que son les més poblades i les que conten amb major proporció de població treballadora, especialment de tipus industrial. Podem parlar d'una mena de "cinturó roig" castellonenc (amb diverses particularitats).
Per facilitar i esquematitzar la informació, ens basem en l'evolució del vot de les tres principals forces polítiques per nombre de vots (PSOE, PP i EU) durant les eleccions generals de 1996, 2000 i 2004.
En termes generals, el resultat d'aquesta anàlisi es similar pel que fa a la resta de l'estat espanyol, amb algunes particularitats pròpies d'aquestes comarques, pel que les conclusions a les que es puguen arribar, seran similars (en termes generals) a la resta del País Valencià i de l'estat espanyol.
Vegem en primer lloc els resultats de les eleccions als diferents municipis:
Castelló: Any 1996 = PP 48'4%, Psoe 37%, EUPV 9% (Abstenció 21'6%), Any 2000= PP 55'8%, PSOE 32'6%, EUPV 4% (abstenció 30%). Any 2004 = PP 44'6%, PSOE 44'6% (30 vots de diferencia a favor del PSOE), EUPV 3'4%.
ONDA: 1996 = PSOE 47'1%, PP 40'7%, EUPV 7% (abs.17'6%), 2000 = PP 49'5%, PSOE 41%, EUPV 2'7% (abs.25%). 2004 = PSOE 47'2%, PP 44'2%, ENTESA 2'5% (abs.21%).
Vall d'Uixó: 1996 = PP 43'4%, PSOE 37%, EUPV 14% (abs. 17%). 2000 = PP 51'7%, PSOE 34'1%, EUPV 8'4% (abs.25'7%). 2004 = PP 44'2%, PSOE 43'7%, ENTESA 7'4% (abs.20'2%).
Vila-real: 1996 = PP 42'4%, PSOE 42'3%, EUPV 8% (abs.17'7%). 2000 = PP 51'4%, PSOE 35%, EUPV 4% (abs.28'5%). 2004 = PSOE 45'3%, PP 43%, ENTESA 3'5% (abs.22'5%).
L'Alcora: 1996 = PSOE 43%, PP 40'4%, EUPV 11'4% (abs.19'7%). 2000 = PP 51'8%, PSOE 36'5%, EUPV 5'8% (abs.27'7%). 2004 = PSOE 50'2%, PP 41'2%, ENTESA 3'7%. (abs.22%).
1) Hi ha una majoria social d'esquerres als diferents municipis consultats, a pesar del seu comportament electoral (participació o abstenció). En qualsevol cas, la suma dels dos grups més grans d'esquerres parlamentaries (PSOE i EUPV/ENTESA), sol superar els vots obtinguts per la dreta, llevat de Castelló de la Plana en 1996 i les eleccions de 2000 on es dispara l'abstenció en general. Podem vore com la tendència a la majoria de vots d'esquerra es recupera a tots els municipis a les eleccions de 2004. Resultats exclusivament atribuibles a l'augment de la participació, i no al trasvassament de vots des del PP. A nivell estatal, l'abstenció es redueix en 2004 en uns 2 milions de persones, que es reparteixen entre PSOE i IU, mentre que el Pp perd uns 600.000 vots a tot l'estat.
2) Per tant, els vots al PP son bastant constants durant les diferents eleccions (és coneguda la disciplina dels seus electors...). El que oscila prou més és el percentatge de vots obtinguts sobre el total de vots emesos. És per això que qui perd vots, depenent de l'abstenció, és l'esquerra.
3)A banda, en aquest anàlisi no hem contemplat els grups d'esquerres mes minoritaris i els nacionalistes valencians, amb uns percentatges que oscilen entre el 3 i 4% a Castelló ciutat. I que acaben de perfilar aqueixa majoria d'esquerres/progresista.
4) Vegem els resultats electorals per a la ciutat de Castelló en números absoluts. A les eleccions de 1996, el PP obtingué uns 41.900 vots, mentre el PSOE + EU obtingueren 37.900. L'any 2000, el PP fou votat per 44.100 persones, mentre 28.900 persones votaren per PSOE o IU (perdent 9.000 vots que es fan majoritàriament abstencionistes). Finalment, el 2004, el PP obtingué 39.900 vots front 42.000 per a PSOE i ENTESA. Cal tenir en compte que les eleccions de 1996 i 2000 son guanyades pel PP a nivell estatal. Així, si tenim en compte les xifres d'abstenció, veiem com a major participació, millors resultats per a partits d'esquerra parlamentaria.
Es prou conegut que l'abstenció es majoritariament d'esquerres, i que quan la participació augmenta, augmenta el vot a opcions parlamentaries d'esquerres, i es sol mantenir al de dretes. Amb açò, no es defensa la necesitat de practicar un possible vot útil o resignat per frenar a la dreta. Simplement es pretèn posar en evidència que la composició social a les nostres comarques, a pesar de que la dreta està molt present a les institucions i als poders mediàtics i econòmics, és principalment d'esquerres, probablement prou més "radicals" que les postures de l'esquerra oficial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada